ISOLAR v. tr. Aïllar; cast. aislar. En e magí dels pobres pastors isolats del món, Massó Croq. 16. Del carme isolat i buit | on penja l'inútil fruit, Alcover Poem. Bíbl. 11. Fon.: izulá (Barc.); isoláɾ (Val.); izolá (Palma). Etim.: del fr. isoler, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.