DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IVORI m.
Substància blanca, dura, de què estan formats els escàtils dels elefants; cast. marfil. Un miral d'ivori fornit, doc. a. 1410 (Alós Inv. 26).a) fig. Substància molt blanca. Sobre el seu front d'ivori, Ruiz Poes. 89. Temps en què els blancs núvols d'ivori | devenen roigs com a calius, Colom Juven. 122. Net o lluent com un ivori: molt net, molt lluent (Mall.).
    Fon.: iβɔ́ɾi (Barc., Val.); ivɔ̞́ɾi (Mall.).
    Var. form.: vori, vivori.
    Etim.: del llatí eborĕum, ‘d'ivori’.

IVORÍ, -INA adj.
D'ivori, o que sembla d'ivori; cast. ebúrneo, marfileño. Ta cara fina, tes mans ivorines, Sixt Vilà (Catalana, vi, 564).