DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IXENT adj.
Sortint; que ix; cast. saliente. Qui vol esser ixent de tenebres ni de greus peccats, cerc vos, Llull Cont. 10, 22. Los cavallers... són ixents de via vera, ibid. 112, 3. Dels criminoses de nostra Cort ixents, Ordin. Palat. 105. Venes e artèries entrants e ixents, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 1. L'ixent sol amb sos braços tocava i el que es pon, Atlàntida i. Ni l'astre ixent ni el crepuscle expirant no irradiaven gaire claror, Ruyra Pinya, ii, 179. a) Sol ixent: sol sortint; orient. En la partida devers sol ixent, Pere IV, Cròn. 40. En la endana primera, vers sol ixent, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 83).—b) ant. A l'ixent: a la sortida; en sortir. Tres sauis se encontraren al ixent de una ciutat, Llull Gentil 7.—c) m. Cos sortint; cast. saliente. Veu una penya massissa, lluent, com un ixent dels grossos penyals menaçadors, Valor Narr. 67.
    Fon.: iʃén (or., occ.); iʃént (val., mall.).
    Etim.: del llatí ĕxiĕnte, ‘que surt’.