DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. JAC o GEC m.
|| 1. ant. Peça de vestit, probablement cota d'armes, ausberg; cast. ant. jaque. Un jach o spetleres ab civelles, doc. a. 1403 (Aguiló Dicc.). Un tros de canamàs apta per fer jach, doc. a. 1429 (Ordin. Hosp. 109). Hun jach turch de carmesí, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 146).
|| 2. Peça de vestit que cobreix el tors de l'home i va posada damunt del guardapits o de la camisa (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. chaqueta. Antigament el jac era curt, arribava només a la cintura; avui és un poc més llarg i equival a l'americana. Els homos amb el jach coll alt, Rosselló Manyoch 112. Penjant el jech al penjarrobas, Pons Auca 143. Amb el ganivet que'ls penja del gec de pell, Massó Croq. 96. Gec de dos nassos: el que per l'espatlla acaba en dues aletes (Aguiló Dicc.).
|| 3. fig. Tupada (or., Tortosa, bal.); cast. paliza, tunda. «Li he de donar un jac, que se'n recordarà tota la vida». «Si vinc, et fumaré un gec» (Gir., Empordà). «Li clavaré un gec, que els àngels hi cantaran!» (Llofriu). Agafant sa verga de bou... li donà un jac de llenya que l'ablaní per sa vida, Rond. Eiv. 76.
    Loc.
—Agafar el gec: disposar-se a anar-se'n. «Si agafo el gec, no em veuràs més».
    Refr.
—«A Sant Bernat, es jac cordat»: vol dir que a les darreries d'agost ja comença a refrescar el temps (Mallorca).
    Fon.: ʒák (pir-or., mall., eiv.); ʤák (Ll., Pla d'Urgell, Ribera d'Ebre); ʒέk (Empordà, Gir., Plana de Vic, Pineda, Pla de Bages, Barc., Igualada); ʒέ̞k (Mall., Men.); ʤέk (Andorra, Pont de S., Pallars, Conca de Tremp, Urgellet, Solsona, Ll., Pla d'Urgell, Valls); ʧέk (Bonansa); ʒέ̞с (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença).
    Etim.: de l'àrab xakk, ‘cota de malles’.

2. JAC o GEC m.
Garlopa, eina de fuster (Mall., Men.); cast. garlopa. N'hi ha de diferents classes, segons l'ús especial a què es destinen, i s'anomenen jac de desembastar, jac de polir, jac de bocellar, gec de xaflantar, etc. (V. fuster).
    Fon.: ʒák (Mall.); ʒέ̞с (Palma, Manacor, Felanitx); ʒέ̞k (Men.).
    Etim.: incerta; podria esser del fr. Jacques, ‘Jaume’, a semblança de l'altre instrument anomenat guilleume (<fr. Guillaume).

JAÇ (ant. escrit també jas). m.
|| 1. Lloc on acostuma de jeure un animal; cast. cama, yacija. Onços vells breument los cresquen per manera que en jaç o en larga era no's puixan moure, Coll. dames 876. En lo jaç de la daina la rémora es rebolca, Atlàntida v. Es coniets que han atrapat en es jas, Roq. 4.
|| 2. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè serveixi de llit a les bèsties i absorbeixi llurs excrements; cast. cama. Una cort més gran, neta de jaç i amb el sòl empedrat, Víct. Cat., Ombr. 37.
|| 3. Objecte que serveix de llit; llit rudimentari; cast. yacija. Puix ha begut, al lit se sten... Cremar podeu del jas la palla, que no u sentrà, Coll. dames 644. Cadascú a son jas partia | per quedar prest adormit, Costa Agre terra 63.
|| 4. Barraca de pastor, que serveix principalment per a jeure-hi (Pirineus).
|| 5. Tros de camp tancat amb cledes, on es reclou el bestiar durant la nit (Cerdanya, Rosselló).
|| 6. Impronta o senyal que deixa en un lloc, per pressió, un objecte que hi ha estat algun temps; cast. jacilla, vestigio.
|| 7. Allò que serveix de base o sosteniment a una cosa. Especialment: a) Llit d'una massa d'aigua (riu, mar, etc.); cast. lecho, cauce. La mar irada | salta lliberta de son jaç, Colom Juven. 100.—b) Filada de cantons que hi ha sota l'escala i que li serveix de sosteniment (Mall.).—c) Plataforma circular de pedra, damunt la qual volta el regló o mola del molí d'oli (Maestrat, Plana de Castelló); cast. solera.—d) Quadrat de llenya forta, amb un gran forat circular dins el qual va la mola del molí (Manacor).—e) Trossos de fusta quadrats que serveixen per a sostenir el boscall que els picadors quadregen (Castellbò, ap. BDC, xx, 33).—f) Conjunt de dos banquets o cavallets de fusta damunt els quals es col·loquen les bótes, barrils, etc. (Mall.).
|| 8. Interstici o tros de solc que el llaurador ha deixat sense omplir (Manacor, Sineu). També s'anomena jaç de llebre. Obrint caprechs y axamplant es jassos, Ignor. 21.
|| 9. Restoll o pall de l'arròs (Ribera del Xúquer).
|| 10. Fullaraca de pi estesa per terra (Palafrugell, Blanes); cast. tusa.
|| 11. Placenta (Biar).
|| 12. Massa gran de sabó continguda en el refredador, procedent de la caldera, i de la qual es tallen els pans i pastilles (Gir.).
|| 13. Joc de xiquets; fan un rotlle en terra i hi posen la pilota; després li tiren pedres per fer-la córrer, i el qui no la toca, para; aleshores els altres jugadors es posen a pegar a la pilota amb les bufandes, í el qui para ha d'encalçar el darrer que ha pegat; si, mentres l'encalça, un altre pega, ha d'encalçar aquest; en agafar-ne un, el fa parar (Morella).
    Loc.—a) Jaure al jaç: estar descuidat. —b) Atrapar al jaç: agafar descuidat.—c) Trobar el jaç: descobrir a algú una cosa amagada; descobrir el lloc on s'amaga e on caplleva algú.—d) Preparar el jaç: disposar les coses per a la consecució d'algun fi.—e) Fer jaç: abundar molt.—f) Fer jaç d'alguna cosa: tenir-la o gastar-la en abundància.
    Fon.: ʒás (pir-or., or., bal.); ʤás (occ., Cast., Al.); ʧás (Val.).
    Intens.: jacet; jaceu; jaciu; jaçó; jaçot.
    Etim.: del llatí *jacium, mat. sign. || 1.