DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JACA o GECA f.
Peça de vestit que porten els homes i que els cobreix des del coll fins més avall de la cintura; cast. chaqueta. Unam jacham de xamellot lividi coloris, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 32). Una jacha ab uns puynets vermeylls, doc. a. 1400 (BABL, vi, 474). Una jaque blancha, bona, ab botons vermells, doc. a. 1413 (Aguiló Dicc.). Especialment: a) Jac gran; cast. chaquetón. Ab son çarró tofut de pell d'ovella encorretjat sobre la geca de burell, Víct. Cat., Sol. 191.—b) Jaqueta, americana (val.); cast. chaqueta, americana. Un espantapardals posat de jaca, capell de copa alta, Pascual Tirado (BSCC, vii, 325).—c) Brusa un poc més llarga que la camisola (Eiv.).
    Fon.: ʒákə, ʒέkə (or., bal.); ʤákɛ (occ.); ʤáka (Tortosa, Cast., Al.); ʧáka (Val.).
    Etim.: forma femenina de jac, originàriament amb valor augmentatiu.

JAÇA f.
|| 1. Lloc on jeuen alguns animals o algunes persones; cast. yacija. Les bèsties feres tornen a llurs jaces e coves, Ms. Seneca 88 (ap. Aguiló Dicc.). Sens largues noues feyen jaça ab la partera, Somni J. Joan 158. Dormir a una jaça: dormir algunes persones plegades damunt la palla d'una era, d'una pallissa, etc. (Empordà, Bal.).
|| 2. Jaç de pastor (Andorra); jaç ambulant que tenen o es fan els pastors per guardar el bestiar durant la nit (Camprodon).
|| 3. Lloc de la muntanya que es tanca amb andàs i serveix per a jeure-hi el bestiar durant les nits d'estiu (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya, Ripollès, Alt Empordà). La ramada s'escampa un quart d'hora al volt de la barraca, en la espaiosa jaça de Cadí, Massó Croq. La bassiva que pasturava pels replans fugia cap a la jassa, Caseponce Contes Vallesp. 14.
    Fon.: ʒásə (pir-or., or., bal.); ʤása (Andorra).
    Etim.: forma femenina augmentativa de jaç.