DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JACO m.
|| 1. Peça de vestit d'home, que no arribava més avall de la cintura; cast. jaco. Jaco de malla: Lorica, Pou Thes. puer. 117. Jaco, o sayo de pagès; vestidura de pagès: Villaticum sagulum, Lacavalleria Gazoph. Cuyrasa o jaco de malla, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 933).«A Porreres diuen jaco; | a Felanitx, es jaquet; | i a Campos, es bombet; | ¿quin nom trobau es més guapo?» (cançó pop. Mall.).
|| 2. Pallissa, tupada (or., occ., bal.); cast. tunda, paliza. «Li ha donat un jaco terrible». «Mereixes que et doni un fart de jaco» (o «de geco»). Me li ventà un jaco, Pons Auca 163.
    Fon.: ʒáku (or., men.); ʤáko (occ.); ʒáko (mall.).
    Etim.: de l'àrab xakk, ‘cota de malla’, segurament per via del castellà jaco.