DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JAER v. intr. ant.
Jaure. No ha volgut que en parays aja delits de menjar ni de boure ni de jaer ab fembres, Llull Cont. 76. La aspre vida que sofferia en menjar, jaer, e vestir, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Aquells qui en nostra cambra et recambra deuran jaer, Ordin. Palat. 63.
    Etim.: del llatí iacēre, amb conservació de l'accent damunt la e (mentres que la forma jaure representa un *jacĕre amb l'accent damunt la a).