DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JEIA f.
|| 1. Manera de jeure, d'estar en el llit o jaç; cast. yacija. La pobre Denisa... tota sola en aquell ample llit, ni sabia acomodar-hi la jeia, Pons Com an. 13. Tenir bona jeia, o mala jeia: tenir una manera tranquil·la o agitada de dormir. El vespre abans, el jove fou pres de desvel·lament y mala jeya, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 164).
|| 2. fig. Manera com una persona sol tractar les altres. Home de bona jeia: home tractable, que es porta bé amb els altres. Home de mala jeia: home de mal geni, que suporta malament el capteniment d'altri. Com un déu de bona jeia que baixa del tabernacle, Caselles Mult.67.
    Fon.: ʒέјə (or.); gέјɛ (Ll.); ʒə́јə (Mall.); ʒə́ə (Ciutadella).
    Etim.: contracció de jaïlla (<llatí iacilia), mat. sign.