Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jeure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JEURE o JAURE v. intr.
|| 1. Estar (algú o algun animal) estès ben llarg, en posició horitzontal o gairebé horitzontal; cast. yacer, estar echado, estar tendido. Dels mals que he fets menjant, bevent..., jaent en delicats lits, Llull Blanq. 4, 9. Vengueren-se'n a la cambra hon jaya lo rey En Jaume malalt, Desclot Cròn., c. 134. Tant sols m'agrada | jaure y dormir en la molsuda arena, Orlandis Poes. 56. Especialment: a) Estar en posició horitzontal per a descansar; dormir; passar la nit dormint. De tots sos companyons se partí, e jach la nit en un boscatge, Llull Felix, pt. i, c. 4. Aquella nit jaguem en nostres tendes a la Jonquera, Pere IV, Cròn. 184. Molts anys ha que jo jach en una casa gran, Faules Isòp. 34. Anar-se'n a jeure: anar al llit, a dormir (Mall.).—b) Estar en el llit per malaltia; cast. guardar cama. He jagut vint y-vuyt dies, n'hi ha dotze que m'axech, Ignor. 9.—c) Tenir comerç carnal. Que auíets iagut ab uostra sor e ab uostra cossina, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). En paradís no menjarà hom, ne beurà, ne jaurà ab fembra, Llull Gentil 181. Si iuheu o sarrahí serà trobat que iaga ab crestiana, sien abduy cremats ell e ella, Furs Val. Seguí's que lo fill la acusà, oposant-li qu'es jahia ab lo cavallerís, Turell Recort 29.—d) Reposar un cos mort; cast. yacer. Entrò la sgleya hon jau lo cors de mossènyer senct Jordi, Muntaner Cròn., c. 206. Vuy en dia jau en la sancta Seu, Boades Feyts 43.
|| 2. Estar en posició horitzontal (una cosa inanimada); cast. yacer, estar echado. La sua senyera geya en terra, Pere IV, Cròn. 48. Aquells quatre grans canons d'artilleria que jeuen abandonats, Roq. 42. a) Estar situat. I a on jau Tarragona bastia sa cabanya, Atlàntida i. On jeia una muntanya, ja hi baden precipicis, ibid. ix.
|| 3. fig. Estar, trobar-se (de tal o tal manera) una cosa abstracta; cast. estar, encontrarse. Romançar ne expondre-ho judaycament ne segons que jau la letra de paraula a paraula, Eximenis I Crest., c. 3 (Ribelles Biblgr. 200). Deuem creure fermament que Deus creà la natura e sota son manament jau cascuna creatura, Turmeda Amon. 73. Les virtuts clares e resplendents jahen amagades, Genebreda Cons. 47. La mia noblesa jau sots la tua amor, Tirant, c. 147.
|| 4. fig. Estar aturat, sense funcionar; cast. dormir. Aquests monuments jauen encara molts d'ells inèdits... dins els nostres arxius y biblioteques, Obrador Arq. lit. 82.
    Loc.
—a) Buscar-se un mal jeure: procurar-se mal-de-caps o disgusts (Empordà).—b) Esser més vago que el jaure: esser molt peresós (Urgell, Segarra).—c) Saber el dimoni on jau: saber moltes coses que altres no saben (Urgell, Segarra).—d) No jeure en es sostre o a sa paia: no esser beneit, no esser fàcil d'enganar (Mall.).—e) El farem jeure amb sos talons darrera: es diu en to d'amenaça humorística referint-se a qualcú que ha disgustat un infant, i aquest roman tot satisfet de saber que li imposaran al seu ofensor aquell càstig tan terrible (Mall.).
    Refr.
—a) «Cria fama i posa't a jeure»: vol dir que en haver-se format un prestigi, aquest es conserva molt de temps, malgrat que el qui en gaudeix no mereixi conservar-lo.—b) «Qui jau i no treballa, molts cops badalla»: significa que la malfeineria sol esser causa de la fam.—c) «Jaure en alt, un tresor val»: significa que és molt convenient tenir el dormitori a un pis alt, i no a planta baixa.—d) «Un pic jeuen amb sa mare»: vol dir que una falta es pot perdonar, però si es repeteix, no mereix esser perdonada (Mall.).—e) «Loco o nin, així com jeu ho diu»: vol dir que els boigs i els infants solen dir les coses tal com són, sense ficció ni desfiguració.—f) «Qui està malalt, que jega» (Mall.).—g) «El jeure és parent del dormir».—h) «Val més jeure un dia de més que una hora de manco» (Men.).—i) «Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que tu puguis veure» (Manresa).
    Fon.:
ʒáwɾə, ʤáwɾə (pir-or., or.); ʤáwɾe (occ.); ʒέwɾə, ʤέwɾə (or., bal.); ʤέwɾe (occ.); ʒéwɾə (Felanitx). En valencià modern no existeix aquest verb, que ha estat substituït per estar gitat.
    Conjug.:
segons els paradigmes adjunts.
taula 

    Etim.:
del llatí iacere, mat. sign.