DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JOC m.: cast. juego.
I. || 1. Acció de jugar, en general. Un pi que en la infantesa per joch vares plantar, Salvà Poes. 39. Amb els jocs i crits de la mainada, Massó Croq. 86.
|| 2. especialment, Entreteniment, exercici recreatiu que es fa segons certes regles i en el qual un perd i un altre guanya. S'adelita molt més que no fa d'iuern en paraules, en jochs e en instruments, Eximenis II Reg., c. 36. L'abadessa féu entrar totes les monges en un verger molt delitable e... les féu jugar a moltes maneres de jochs, Curial, i, 31. Joc d'atzar o de sort: aquell en què el guanyar o perdre depèn més de la sort que de l'habilitat. Joc prohibit: el que està vedat per la llei a causa dels seus perills per a la moralitat i benestar públics. Joc d'envit: aquell en què, a més dels punts ordinaris, s'arrisca certa quantitat en algun atzar o sort. Joc de penyores: aquell en què el jugador que perd algun punt ha de pagar una penyora o complir un càstig.
|| 3. més especialment, Joc en què s'arrisquen diners. Fo establit... que negú no gaus prestar diners ni peyora ad alcú en joch, doc. a. 1279 (RLR, iv, 359). Si posseheixs res... qui't sia vengut de mal guany, axí com per joch o per usura, Eximenis Conf. 12. Quatre coses aucien tot hom qui les ús: amar fembres, e cassa, e joch, e vin, Jahuda Dits, c. 30. Casa de joc: casa on es juga arriscant diners.
|| 4. Cada jugada o divisió d'un partit de joc. Nosaltres guanyam de un joch, nosaltres tenim un joch més, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. per ext., Exercici d'habilitat o d'enginy que té per fi principal la diversió o entreteniment del qui l'executa o dels qui ho contemplen. Un hom fahia jochs per alegria, que passava e anava de part a part del carrer per un fil prim, Pere IV, Cròn. 270. Jocs de mans o de passa-passa: exercici de prestidigitació. Jocs militars: exercicis d'homes armats que s'exhibeixen en espectacle festós. En Espanya són inventades les festes y jochs eqüestres y militars, com són justes, torneigs, sortiges, canyes, Títols d'honor 569 (ap. Aguiló Dicc.). Aprés d'escalada celebren gran festa, | torneigs, jochs de canyes, Proc. olives 2118. Jocs olímpics: competicions atlètiques que es celebraven a Grècia cada quatre anys, i que s'han restablert modernament amb caràcter internacional. Jocs florals: certamen poètic establert a Tolosa en el segle XIV i renascut modernament a Catalunya i altres regions. Joc de paraules: artifici consistent a usar enginyosament mots equívocs o molt semblants de significat.
II. || 1. Acció no seriosa, feta per burla o per mer entreteniment. Com sabé esta novella no li parech joch, Muntaner Cròn., c. 75. Per joc: per broma, per divertir-se. Fer joc a algú, o Fer-se jocs amb algú, o Traure joc d'algú: fer-ne burla, sotmetre'l a bromes, a burles. Lo rey e tots los que allí eren... fehien un joch mortal a Phelip, Tirant, c. 87. Y no vos fassau joch ab aquell, si no voleu ser-ne burlat, Lacavalleria Gazoph. Par-me que't vulles traure escarn e jochs de mi, Genebreda Cons. 165. Començaren-lo a escarnir trahent-se joch del parlar de sa senyoria, Villena Vita Chr., c. 115.
|| 2. pl. Ganes de jugar. Ab sau curt, capell de pèl, | y alegria y molts de jochs, Benejam FyF, acte iii, esc. 5.a
|| 3. pl. Festes, moixaines; manifestacions d'afecte, especialment als infants. Aquell malalt... dreçà's en lo breç ab una gran alegria escometent de jochs al fill de Déu, Villena Chr., c. 86. En passar feia iocs a la mainada, Salvà Retorn 126.
|| 4. fig. Acció o conjunt d'accions encaminades a obtenir tal o tal resultat. Fer bon joc: actuar de manera convenient als propòsits del qui obra. Dix lo prebost de Tarragona: Senyor, volets que facem bon joch?, Jaume I, Cròn. 72. Mudar el joc: canviar de tàctica, de procediment. Ara'm voleu mudar lo joch: guardau, senyora, Tirant, c. 213. Fer el joc: estar en dansa, en acció; obrar de manera predominant. Que'l joch feyen llances e darts, Muntaner Cròn., c. 83. Diners fan vuy al món lo joch, Turmeda Amon. Estrènyer el joc: fer més intensa l'activitat contra algú. Volent haver prest d'aquell la venjança, | lauòs li strenyia de ueres lo joch, Passi cobles 25. Com Tirant veu que lo joch se strenyia, dolent-se de sos mals féu deuotament principi a semblant lamentació, Tirant, c. 281. Esser joc forçat: esser un cas d'urgència, imminent, inevitable. La reyna qui veu la voluntat de Tirant e que era joch forçat, Tirant, c. 317. Posar en joc: posar en acció, fer funcionar (influències, poders, etc.). Aquella promptitud que sols l'entusiasme pot posar en joc, Oller Vilaniu 59.
III. || 1. Conjunt de les peces o objectes necessaris per a jugar a un joc determinat. Una bossa de cuyr vermell dins la qual ha un joch de scachs, Inv. Anfós V, 178. Tot lo seu cabal e sustància hauia posat en un barril de jochs de nayps, Tirant, c. 250. Se'n podrien portar el poble com un joc de cartes, Verdaguer Exc. 29.
|| 2. Conjunt de cartes, fitxes o altres peces donades a un jugador per al seu maneig en jugar. Tenir bon o mal joc: tenir bones o males cartes, fitxes, etc. Un mirón curt de vista s'acosta tant an es qui jugan, per veure quin joch té, Roq. 43.
|| 3. Cert nombre d'objectes que formen un conjunt complet i apte per a qualque fi. Joc de sabates: parell de sabates. Un joc d'ulleres: unes ulleres, conjunt dels dos vidres i llur muntura. Joc de roba blanca: conjunt de les peces de roba blanca o interior que porta una persona. Joc de llit: conjunt de peces de roba que formen el tapall i forniment d'un llit. Joc de cafè: conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per a servir cafè. Joc de veles: conjunt de totes les veles amb què es pot ormejar un vaixell o altra embarcació. Joc de lliços: conjunt de diversos lliços preparats per a teixir un lligat determinat. Joc de calaixos: mecanisme, aplicable als telers, que permet de teixir dues o més trames diferents en una mateixa roba. Joc de picar: en els telers mecànics, un mecanisme amb què es dóna embranzida a la llançadora. Un joch de torcaboques, doc. a. 1480 (Aguiló Dicc.). Fer joc (una cosa amb una altra): adaptar-s'hi, combinar-s'hi harmònicament.
|| 4. Disposició per a un moviment combinat. Jocs dels ossos: articulacions que funcionen convenientment. No tenir joc (a un membre, a un mecanisme, etc.): no tenir-hi el moviment combinat que pertoca. Don Lúpulo, castigat per la emoció, tenia la llengua sense joch, Vilanova Obres, viii, 78. A mi se'm té d'entendre pel simulacro del joch de la vista, Vilanova Obres, xi, 69. Jocs d'aigua, de llum, etc.: moviments i coloracions combinades de diferents brolls líquids o raigs lluminosos.
    Loc.—a) Fer mal joc a algú: fer-li mala passada, anar-li amb mala intenció. Arion coneixent lo mal joch que li volien fer, Faules Isòp. 173.—b) Fer el joc a algú: anar-li a favor indirectament, facilitar-li la consecució dels seus propòsits.—c) Fer el joc d'algú: fer com ell, imitar-lo (mall.). «¿El cel vols guanyar ballant, | festejant de nit i dia? | Fé es joc de Santa Llucia, | que el va guanyar dejunant» (cançó pop. Mall.). «Oh soleiet, no m'engans; | no faces es joc d'ahir, | que no podia sortir | de fosca de dins Son Camps» (cançó pop. Mall.). Fer es joc d'es polissons, que fugen en estar rodons: fer com els polissons...—d) Veure el joc mal parat: veure's en situació perillosa.—e) Esser joc de poques taules: esser cosa de poca dificultat. Si la febre no sobrevenia, fóra joc de poques taules, Pons Com an. 160.—f) Esser un joc de nois (Cat.), o de xics (Val.), o d'al·lots (Bal.): esser una cosa poc seriosa, mancada de formalitat.
    Refr.—a) «Tant tenim d'es joc com d'es rebato»: es diu per significar que tant d'una manera com de l'altra es troben les mateixes dificultats (Men.).—b) «Ditxós qui pot fer el joc tot sol»: significa que és millor obrar sense control ni companyies importunes.—e) «Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria»: vol dir que les coses es farien de manera molt diferent si en fer-les ja tinguéssim l'experiència d'allò que anem a fer.—d) «Tots els jocs que duren, puden»: vol dir que una cosa, per agradable o simpàtica que sigui, si es prolonga molt, arriba a molestar.—e) «Jocs de foc, jocs de boig»: es diu recomanant de no jugar amb el foc.—f) «Amb armes, dones i focs, no hi vulgues jocs» (Tortosa).—g) «Jocs de mans, jocs de vilans» (o «jocs de bobians»): es diu per recriminar els qui s'entretenen en jocs de força corporal, que solen acabar malament.—h) «Jocs amb dany, no acaben l'any» (Cat.); «Jocs feixucs no duren sempre» (Mall.): vol dir que les coses violentes solen acabar prest i malament.—i) «Joc de sort, joc de badoc»: vol dir que en els jocs d'atzar, sempre solen perdre els babaus.—j) «Per a fer bon joc, tenir molt i gastar poc».—l) «Al joc no cal més que dues coses: paciència i diners» (Rosselló).—m) «Qui joc ama, el joc lo mata».—n) «Qui calla i fa son joc, no fa pas poc».—o) «Per sa casa mira poc, el qui juga o mira el joc».
    Fon.: ʒɔ́k (pir-or., or.); ʤɔ́k (or., occ., Cast., Al.); ʧɔ̞́k (Val.); ʒɔ̞́с (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); ʒɔ̞́k (Mall., Men.).
    Intens.:—a) Augm.: jocàs, jocarro.—b) Dim.: joquet, joqueu.—c) Pejor.: jocot.
    Etim.: del llatí jŏcu, que en el parlar vulgar va substituir al clàssic ludus, mat. sign. I, com ho demostren els equivalents del mot en les altres llengües romàniques (cast. juego, fr. jeu, it. giuoco, etc.).

1. JÓC
Anar o esser a jóc: anar a dormir o esser en el lloc on acostumen dormir; es diu pròpiament dels ocells i aviram, i per ext., dels altres animals i de les persones. Ara els ocells se n'han anat a jóc, Carner Lluna 51. L'aviram és a jóc en els corrals, Ruyra Flames 141. Buscar jóc: cercar lloc bo per a dormir. Amb la nit que feia, sempre pitjor, calia buscar jóc de totes maneres, Víct. Cat., Ombr. 21. No arribarà pas a jóc: es diu d'un infant o jove molt malaltís (Empordà).
Jóc: poblet del Conflent (pronunciat ʤúk).
    Fon.: ʒók (or.); ʤók (occ., Maestrat).
    Etim.: del fràncic juk, ‘pal on es posen les gallines’ (cf. Meyer-Lübke REW 4611).

2. JÓC, JÓCA adj.
Jup, acotat; cast. bajo, gacho (Labèrnia, Bulbena Diccs.).