Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. joglar
veure  2. joglar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. JOGLAR (ant. escrit també juglar i jutglar). m.
|| 1. Home que anava pels castells i corts dels senyors i per les festes públiques, cantant, ballant, sonant instruments o fent jocs d'enginy o d'habilitat; cast. juglar. Prínceps... tot dia veg que donen a juglars e lagoters per tal que'ls loen, Llull Cont. 111, 14. Poch valch al jutglar ço que dehia, Llull Felix, pt. viii, c. 20. Los joglars ymaginen enans en les notes que conçeben de dins, e les semblances d'aquelles traen en les paraules que disen en la boca ab la lengua, o en les semblances de les paraules les quals formen en los estruments, axí com en la viula o en la simfonia, Llull Arbre Sc. i, 161. En Romaset iutglar cantà altes veus un serventesch, Muntaner Cròn., c. 298. Aquí stiguem ab grans cants e melodies de diversos jutglars, Pere IV, Cròn. 83. Pero Sancheç de Borja, jutglar de la xeramella de casa del senyor infant, doc. a. 1335 (Est. Univ. xix, 255). Joglar de boca: el qui es dedicava principalment a xerrar i dir acudits per a diversió dels escoltants. Demanà a Aristodemus, qui era joglar de boca, què avia avançat del temps ençà que avia començat dir jochs, Scachs 26. Veu fet joglar lo fill de Tallaferro, Canigó vii.
|| 2. a) Músic que pren part en les festes populars acompanyant la dansa amb so de flauta, de tamborí, de tenora, de sac de gemecs, etc. (Rosselló, Conflent). Al capvespre vingueren tres joglars, se ballà en la gran sala, Bosch de la Trinxeria, «Recorts», 18.—b) Música composta d'un sonador de tamborí i un altre de dolçaina, que van davant les processons i altres festes populars (Vinaròs).
Joglar (Juglar, Jutglà): llin. existent a Alfar, Begudà, Capsec, Figueres, Montagut, Olot, St. Feliu de G., Collsuspina, Folgaroles, Gurb, Manlleu, Papiol, Badalona, Vic, Tabèrnoles, etc.
    Refr.
—a) «Joglar pagat, fa mal so» (Vinaròs); «Tot joglar pagat d'avança, fa pas bon so» (Rosselló).—b) «En la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs»: vol dir que les persones obren molt influïdes per l'ambient en què viuen.
    Fon.:
ʒuɣlá (Barc.); ʒugglá (pir.-or.); ʤugglá (Vinaròs).
    Etim.:
del llatí iocŭlāre, ‘que fa riure’, ‘que fa jocs’.

2. JOGLAR (escrit també jutglar). v. ant.
Fer joglaries. Un jutglar del emperador anàssen a ell e dixli cantant e jutglant: O bon baró emperador, Pere Pasqual, Obres, i, 196.
    Etim.:
del llatí iocŭlāri, ‘fer jocs’.