DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JOIA f.
|| 1. Gran alegria; cast. gozo, júbilo. Si hach joya ne festa no us ho cal dir, Muntaner Cròn., c. 25. Ab joya gran e xillerisa rara, Llorente Versos, ii, 98. Anar en joia: estar ple d'alegria, manifestar-la. Tota la ciutat anava en joya, Muntaner Cròn., c. 298. Foc de joia: foc de Sant Joan (Conflent).
|| 2. Joiell; cast. joya. Seria bo que vós trametéssets missatgers e joyes al rey dels hòmens, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Fo feyt inventari de les joyes de la capella, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Que li pendrà la joia que té de més valor, Atlàntida vi.
|| 3. Premi atorgat en una cursa, en un joc d'habilitat, en una competició qualsevol (Tortosa, val., bal.); cast. premio. Promet XX florins de joya a qui'l metrà en poder de la cort, doc. a. 1397 (Boll. Lul. ix, 147). Dignes són de guanyar joya, Metge Somni iv. Hajen fetes fer quatre joyes per posar aquelles al joch de la ballesta, doc. a. 1445 (Capmany Mem. ii, 437). El que, enflocant son aca voladora, | la joya guanya, que a la nóvia du, Llorente Versos, i, 166. Especialment: a) Premi d'una rifa (Mallorca). Si ara tu guanyaves sa joia de Madrit, Alcover Cont. 3.
|| 4. fig. Cosa preciosa, digna de gran estima; cast. joya, alhaja. «Aquest noi és una joia». Bé són dignes de molta veneració lo pare e mare que tal joya han al món produyda, Villena Vita Chr., c. 4.
|| 5. ant. Motllura, peça d'adorn que voreja una cosa. Ha d'esser més ampla la caxa que no és la joya de la culata, Barra Artill. 37. Joya de la boca: és la cornisa més alta del metall sobre la boca del canó, ibid. 4.
    Loc.
—Esser com En Paretjal, que en sortir, fa joia: esser exagerat, fer llarg, obrar amb excés (Mall.). En Paretjal és el nom d'un núvol que diuen que porta molta pluja.
    Refr.—a) «A ses tres se'n va sa joia»: es diu quan, no havent aconseguit una cosa amb dues temptatives, un es proposa d'aconseguir-la infal·liblement amb la tercera provatura (Men.).—b) «La dona sense una joia, és com un molí sense mola» (Pineda).—c) «Qui en joies gasta el dot, de la seva muller és janot» (Val.), o «de sa dona és burinot» (Men.).—d) «Qui va davant, guanya la joia» (Vinaròs).
    Fon.: ʒɔ́јə (pir-or., or., mall.); ʤɔ́јɛ (Ll.); ʤɔ́јa (Andorra, Tortosa, Cast., Al.); ʧɔ̞́јa (Val.); ʒɔ̞́ə (Sóller, Men.).
    Intens.: joiassa; joieta.
    Var. ort. ant.: ioya (Trobes V. Maria [93]); yoia (Graal 65); yoya (Graal 97); joha (doc. a. 1468, ap. Boll. Lul. x, 14).
    Etim.: del fr. joie, mat. sign. (<llatí gaudia).