DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JOIELL m.
|| 1. Peça de metall preciós i més o menys guarnida de gemmes, que serveix per a adorn, especialment de les dones; cast. joya, alhaja. Qualsevulla altres joyells, pedres fines, doc. a. 1436 (Catalana, i, 93). Joyell resplandent per pedres molt fines, Passi cobles 120. Hun joyell d'or a forma de rosa ab un leó enmig e al rededor molts animalets smaltats, doc. a. 1517 (arx. comte de Sallent). Dins sa terra el cavador atònit | ossos y marbres y joyells hi troba, Costa Horac. 20.
|| 2. fig. Cosa o persona excel·lent, digna de molta estima; cast. joya, alhaja. Lo dit studi sia dels notables oyells de la vostra senyoria, doc. a. 1421 (BABL, xi, 212). Y esforçau vostra noblea | que és en vós un rich joyell, Cons. casada 180. Molt estima sa pobila perque sap qu'és un joyell, Calend. Bal. 1878, pàg. 110.
    Fon.: ʒuјéʎ (Barc.); ʧoјéʎ (Val.); ʒoјéʎ (Palma).
    Var. ort. ant.: joell (doc. a. 1537, arx. parr. d'Igualada); johell (B. Espanyol, ap. Bover Bibl. i, 256); yohel (Villanueva Viage, vii, 152).
    Etim.: derivat dim. de joia.