Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jorn
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JORN m. (arcaic en el llenguatge parlat, però usat en el literari)
Dia, en tots els seus significats; cast. dia. Quant uench a XV jorns totes les partides de Maylorques... les haguem a nostre seruiy, Jaume I, Cròn. 71. Anà tot lo jorn Fèlix tro a la nit, Llull Felix, pt. i, c. 2. Los jorns se'n van e volen fort leugerament, Valter Gris. 3 vo. Un jorn, quant la garriga es desxondia, Salvà Poes. 4. Cascun jorn o Tots jorns: cada dia. Anaven cascun jorn a veure e oyr lo sanct sagrament de la missa, Llull Blanq. 1. Un pali de tela negre... que serueyx per tots jorns, doc. a. 1485 (arx. de Montblanc). Tots jorns: sempre. Els altres cels... seguexen tots jorns lo mouiment del primer, Genebreda Cons. 144. A jorn cert: (ant.) a dia prefixat. Axí mateix combatés a jorn cert, Muntaner Cròn., c. 35. «Ja és jorn»: ja és de dia, ja clareja (ho deien els vells de Ferreries de Men.). El bon jorn: albada, serenada de la vigília d'una festa (Pobla de L., Sallent, ap. Aguiló Dicc.). De jorn (o dejorn): de bon matí, a hora relativament primerenca del matí; cast. temprano. Tirant pregà al Rey que's recullissen de jorn, Tirant, c. 393. (V. dejorn). Vuy en jorn: (ant.) avui en dia. Vuy en jorn s'i hoen grans veus de gent morta, Tomic Hist. 8. a) especialment, ant.: Espai ocupat per una obertura; cast. luz. Faran sobre lo portal de la dita sglésia una O ab quatre palms de jorn, doc. a. 1509 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
ʒóɾn (or., bal.); ʤóɾn (occ., Cast., Al.); ʧóɾn (val.).
    Var. ort.
ant.: yorn (Graal 67); iorn (Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1).
    Etim.:
del llatí diŭrnu, ‘de dia’, que es substantivà en llatí vulgar i passà a significar ‘dia’ (cf. el fr. jour, l'it. giorno).