DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATJORN m. (arcaic en el llenguatge parlat, però usat en el literari)
Dia, en tots els seus significats; cast. dia. Quant uench a XV jorns totes les partides de Maylorques... les haguem a nostre seruiy, Jaume I, Cròn. 71. Anà tot lo jorn Fèlix tro a la nit, Llull Felix, pt. i, c. 2. Los jorns se'n van e volen fort leugerament, Valter Gris. 3 vo. Un jorn, quant la garriga es desxondia, Salvà Poes. 4. Cascun jorn o Tots jorns: cada dia. Anaven cascun jorn a veure e oyr lo sanct sagrament de la missa, Llull Blanq. 1. Un pali de tela negre... que serueyx per tots jorns, doc. a. 1485 (arx. de Montblanc). Tots jorns: sempre. Els altres cels... seguexen tots jorns lo mouiment del primer, Genebreda Cons. 144. A jorn cert: (ant.) a dia prefixat. Axí mateix combatés a jorn cert, Muntaner Cròn., c. 35. «Ja és jorn»: ja és de dia, ja clareja (ho deien els vells de Ferreries de Men.). El bon jorn: albada, serenada de la vigília d'una festa (Pobla de L., Sallent, ap. Aguiló Dicc.). De jorn (o dejorn): de bon matí, a hora relativament primerenca del matí; cast. temprano. Tirant pregà al Rey que's recullissen de jorn, Tirant, c. 393. (V. dejorn). Vuy en jorn: (ant.) avui en dia. Vuy en jorn s'i hoen grans veus de gent morta, Tomic Hist. 8. a) especialment, ant.: Espai ocupat per una obertura; cast. luz. Faran sobre lo portal de la dita sglésia una O ab quatre palms de jorn, doc. a. 1509 (ap. Aguiló Dicc.).
Fon.: ʒóɾn (or., bal.); ʤóɾn (occ., Cast., Al.); ʧóɾn (val.).
Var. ort. ant.: yorn (Graal 67); iorn (Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1).
Etim.: del llatí diŭrnu, ‘de dia’, que es substantivà en llatí vulgar i passà a significar ‘dia’ (cf. el fr. jour, l'it. giorno).