Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jornal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JORNAL
|| 1. (ant.) adj. Diürn; propi del dia; cast. diurno. Es plaent cosa de veer la claror de l'alba ni de la estela jornal, Llull Cont. 104, 3 (El text llatí tradueix «estela jornal» per «stellam matutinam»).
|| 2. Feina que es fa en un dia; cast. jornal. Pendre loguer d'aytals jornals com hi obrarà, Consolat, c. 52. Nul hom no feya faena ne jornal, Muntaner Cròn., c. 60. Los moros... han a fer jornals en la dita obra, Ardits, i, 364. Acabar el jornal: acabar la feina del dia. Fer bon jornal: fer molta feina en un dia. Jornal de vila: dia de feina que es fa per contribuir a les càrregues del comú.
|| 3. Retribució que es cobra per la feina d'un dia; cast. jornal. Les guardes deuen pendre de cascun jornal una moneda, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 115). Anar a jornal: treballar per una retribució a tant per dia. Jornal sec: el que es cobra només en diners, sense manutenció.
|| 4. Mesura agrària equivalent a l'extensió de terra que es llaura normalment amb un parell de mules; cast. yugada. Es divideix de diferents maneres segons les comarques: en sis fanecades a la regió septentrional del País Valencià, i en quatre fanecades a la meridional; en dotze porques al Pla d'Urgell i a la Segarra; en setze seions en el Gironès; etc. El jornal ordinari de mules equival a 96'76 metres quadrats; el jornal de rec equival a 120'96 metres quadrats (Igualada). També es calcula el jornal de terra pel nombre de ceps que es poden plantar en una extensió determinada: a la comarca de Vinaròs el jornal és l'espai de terra que ocupen mil cinc-cents ceps; allà deçà del riu Sénia (Alcanar, Ulldecona, Tortosa, etc.) el jornal és l'espai que ocupen mil ceps. L'equivalència del jornal amb les mesures del sistema mètric decimal és molt vària: 21'43 àrees (Torre de C., Alàs); 21'79 àrees (Vallferrera, Peramea); 21'90 àrees (Tortosa, St. Carles de la Ràpita); 29'65 àrees (Sort, Tremp, Solsona); 29'77 àrees (La Seu d'U.); 29'80 àrees (Al.); 33'32 àrees (Vilan. i G.); 34'22 àrees (Igualada, Mediona, Vendrell); 35'87 àrees (Puigcerdà, Prada, Bellver de Cerdanya); 37'04 (Tàrrega); 37'75 àrees (Falset); 38'93 (Valls); 38'02 (Reus); 41'92 (Reus); 43'80 (Mora d'Ebre, Gandesa); 43'58 (Sort, Tremp, Solsona, Balaguer, Borges Bl.); 43'04 (Al.); 48'96 (Besalú, Manresa, Calaf, Igualada, Vilafr. del P., Vilan. i G.); 49'27 (Montblanc); 58'68 (Al.); 60'84 (Tarr., Falset); 62'33 (Vinaròs, Val.). En algunes localitats apareixen dues equivalències: una que correspon a una mesura tradicional i antiga, i una altra corresponent a una mesura més moderna. Lo jornal és lo conreu de un parell de bous, lo qual jornal fan de mil canes de Montp. de 10 palms barcelonesos la cana, Agustí Secr. 137. La vessant de ponent... tindria ben bé una trentena de jornals, Oller Esc. pobr. 33.
    Loc.
—a) Tornar el jornal: correspondre a allò que ens han fet, sia un favor, sia una ofensa o perjudici (Mall., Men.).—b) Anar a torna jornals: ajudar-se mútuament fent-se favors en correspondència, o perjudicar-se fent-se ofenses recíprocament.—c) Jornals que es tornen: favors o ofenses que algun dia són correspostos (Mallorca).
    Refr.
—a) «Qui té es jornal, que el faça»: vol dir que la feina assenyalada a un no l'ha de fer un altre (Manacor).—b) «A jornal vas, pobre seràs»: vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa.—c) «Bon jornal, de matí comença» (val.); «Qui bon jornal vol guanyar, dematí s'hi ha de posar» (Eiv.); «Qui bon jornal vol guanyar, de matí s'ha d'aixecar» (Mall.); «Qui son jornal ha de fer, començar prest li convé» (Mall.).—d) «Jornal pagat, braç trencat» (Val.); «Jornal pagat, al camp va molt cansat» (Val.): vol dir que no convé pagar les feines per endavant, perquè el qui les ha de fer té peresa de fer-les.—e) «Jornal petit n'aconsegueix un de gros».—f) «El jornal, entra per la porta i se'n va pel fumeral»: vol dir que el jornal es gasta fàcilment en les coses de menjar.—g) «Per oir missa no se perd jornal»: vol dir que el temps dedicat a les pràctiques religioses del diumenge no perjudica el rendiment del treball (Mall.).
    Fon.:
ʒuɾnáɫ (pir-or., or., men., eiv.); ʤoɾnáɫ (occ., Cast., Al.); ʧoɾnáɫ (Val.); ʒoɾnáɫ (mall.).
    Intens.:
jornalet; jornalàs; jornalarro; jornalot; jornalada.
    Etim.:
del llatí diŭrnāle, ‘diari’.