Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jornaler
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JORNALER, -ERA
|| 1. m. i f. Treballador que fa feina a jornal; cast. jornalero. Si nau o leny... serà venut, en lo preu d'aquell són millors en dret los iornalers e aquells als quals serà degut per fusta, Consolat, c. 32. Reeb-me axí com un dels teus jornalers e logaders, Oliver Exc. 77. Especialment: a) Treballador agrícola que va a fer feina al camp no d'una manera permanent, sinó els dies o temporades que el necessiten (Bal., Val.). M'apar sentir la cantada | que fa el jove jornaler, Ruiz Poes. 75.—b) f. Dona que fa les feines domèstiques en casa d'altri, però sense menjar-hi ni pernoctar-hi com la criada (Mall.); cast. asistenta.
|| 2. adj. ant. Inconstant; que certs dies és d'una manera, i altres dies és d'una altra. Les armes són jornaleres, lo succés dels combats és incert, Lacavalleria Gazoph.
    Refr.
—a) «Pel febrer, és jornaler»: vol dir que pel febrer el dia ja s'allarga (Llofriu).—b) «Jornaler, mentres canta, fa més via»: significa que el cantar ajuda a fer la feina (Men.).—c) «Qui té jornalers i no els veu, torna pobre i no s'ho creu»: vol dir que cal vigilar el treball dels assalariats.
    Fon.:
ʒuɾnəlé (or., men., eiv.); ʤoɾnalé (occ.); ʤoɾnaléɾ (Cast., Al.); ʧoɾnaléɾ (Val.); ʒoɾnəlé (mall.).
    Etim.:
derivat de jornal.