Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  joventut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JOVENTUT f.: cast. juventud.
|| 1. Temps de la vida entre la infantesa i l'edat madura. No li hauien mostrada en sa jouentut tanta de sciència, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Dignitats públiques has haudes en la tua juventut, Genebreda Cons. 68. loventut dura del XXVIII any fins al cinqantè, Egidi Romà, ll. i, pt. 4a, c. 4. Passar la joventut (o les joventuts) en tal o tal lloc: estar-hi el temps de jove.
|| 2. Aparença de jove; vigor com de jove. A conservar juuentut se coué mils ampla vestedura que streta, Llull Felix, pt. viii, c. 7. Fer la joventut o Fer ses joventuts: fer vida alegre i de diversió, pròpia de gent gove.
|| 3. Acció poc assenyada, pròpia de joves; cast. muchachada. Los jóvens algunes joventuts han a ffer, Eximenis Dones 62 (ap. Aguiló Dicc.). Li és estat dit que... yo aja fet algunes jouentuts y erres com si yo fos com a minyó, doc. a. 1494 (Archivo, vii, 127). Vós feu moltes juventuts: Multa temere et inconsiderate facis, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Conjunt de les persones joves. Lo més florit y granat de sa joventut ciutadana, Ignor. 34. Especialment: a) Associació de joves. «Joventut Socialista».
    Refr.
—a) «La joventut tot ho venç»; «La joventut tot ho atropella»: vol dir que els joves tenen energia per a vèncer totes les dificultats.—b) «En la joventut treballs, i en la vellesa badalls».
    Var. form.:
jovintut (Alcover Cont. 44; Ramis Clarianes 18).
    Fon.:
ʒuβəntút (or.); ʤoβentút (occ.); ʤoventút (Cast., Al.); ʧoβentút, ʧuβentút (Val); ʒovəntút (mall.); ʒuvəntút (men., eiv.); ʒovintút (mall. molt vulgar); ʒuvintút (men. molt vulgar).
    Sinòn.:
jovenesa, jovent.
    Etim.:
del llatí iuventūte, mat. sign.