DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JUBILEU m.: cast. jubileo.
|| 1. Festa pública que celebraven els hebreus cada quaranta-nou anys, en la qual es tornaven a llurs antics propietaris les coses venudes i es donava llibertat als esclaus. a) Prendre jubileu en una cosa: (ant.) fer-ne gran festa. La humilíssima Verge... fo molt reverida e loada com a delitós roser hon la sancta Trinitat hauia pres jubileu, Villena Vita Chr., c. 288.
|| 2. Indulgència plenària, solemne i universal, que el Papa concedeix en determinats temps i ocasions. La sancta perdonança del jubileu, Tirant, c. 60. Guanyar el jubileu: guanyar la dita indulgència.
|| 3. fig. Acte d'entrar i sortir molta gent en un mateix lloc. «A la botiga del cantó hi havia un jubileu». Recordava el jubileu de visites que remou tot seguit per la vila una mort, Oller Vilaniu 260.
|| 4. adj. ant. Jubilat. Yo com absent | del món vivint | ... | d'ell apartat | dant-hi del peu, | vell jubileu | mort civilment, Spill 166.
|| 5. Festa en celebració del cinquantenari de l'exercici d'un càrrec.
    Fon.: ʒuβilέw (Barc., Palma); ʧuβilέ̞w (Val.).
    Etim.: pres del llatí (<hebr.) iubilaeus, mat. sign. || 1.