Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  judici
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JUDICI m.: cast. juicio.
|| 1. Coneixement d'una causa en el qual el jutge ha de pronunciar la sentència. Depuys que Samuel envellí no tingueren sos fills la sua via, e crexia en ells enveja e prenien loguer e preu dels judicis que fahyen, Serra Gèn. 94. Judici de faltes: el que se celebra davant el jutge de pau sobre un assumpte de poca gravetat. Judici particular: compareixença d'una ànima davant Déu en el moment de separar-se aquella del cos, i acte d'esser destinada per Déu a la glòria o a la damnació eterna. Judici final o universal: compareixença de totes les ànimes davant Déu, que tindrà efecte a la fi del món. Dia del judici: dia o moment en què tindrà lloc la dita compareixença final. Dia del judicj, Hom. Org. 7. Al dia del judici jutjarets los bons e'ls mals, Llull Cont. 254, 1.
|| 2. Operació de l'enteniment, per la qual aquest afirma o nega una cosa; opinió, manera de veure la relació entre dues o més coses. Algú vol fer contra mos dits iudici, Pere Torrella (Cançon. Univ. 177). Poguessen fer talles segons lur bon judici e bona consciència, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli, 283). Y'm falta competència per formular un judici, Rosselló Many. 195. Judici temerari: acte de pensar i donar una cosa com a vertadera, en perjui d'altri, sense tenir-ne prou fonament. Judici de l'any: formulació de pronòstics sobre els esdeveniments humans durant un any pròxim o tot just començat. Aquells moviments del dit almanach e taules sien segons la nona spera, segons la qual la major partida dels cristians fan lurs judicis e molts àrabs e jueus, Gilbert-Corsuno Astrol. 3. Pregants-vos affectuosament nos trametats lo judici o entrament del any primer vinent e los eclipsis de la luna tro en cinquanta anys, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 543).
|| 3. Facultat de discerniment, de fer la dita operació mental. A judici (de tal o tal persona): en opinió, segons la manera de veure. A nostre judici era lo terreno de Gènova y Toscana, López Rel. 50. Tenir judici: esser entenimentat, tenir seny. Perdre el judici: perdre el seny. Estar en el seu judici: tenir el seny complit. Tenir el judici en el clatell: esser poc assenyat, irreflexiu.
    Fon.:
ʒuðísi (pir-or., or., bal.); ʤuðísi (occ.).
    Var. form.:
juí.
    Etim.:
pres del llatí iudĭcĭum, mat. sign.