Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jugar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JUGAR (i ant. jogar, i molt dial. juar). v. intr. o tr.: cast. jugar.
I. || 1. Passar el temps en quelcom que es fa només per entretenir-se, per divertir-se. E nós estàuem en nostre regne en Aragó iugan e deportan, Jaume I, Cròn. 127. Corrent e saltant e jogant dejús l'arbre, Llull Felix, pt. iii, c. 11. Fer una cosa jugant: fer-la sense esforç, amb facilitat, com per diversió.
|| 2. Moure's i obrar de manera que es manifesta delit, alegria, despreocupació. Lo cauall... tocau-lo souint e manejau-lo per tal que perda vici, però no l'aveseu a jugar en l'estable, Dieç Menesc. ii, 6 vo. Guarda als infants que baix de la porxada | ab lo jónech valent juhen sens por, Llorente Versos, i, 167. a) per anal., «El gat juga amb el ratolí»; «El vent juga amb les fulles». Jugant l'iris corona lo cimeral dels arbres, Atlàntida ii. L'embat que juga dins la vall florida, Costa Poes. 21. Jugar una broma, una treta, o una berba: fer objecte d'una facècia, d'una broma. Que'ls havia jugat tan bona treta, Víct. Cat., Ombr. 19.—b) Obrar per burla; anar de bromes; burlar-se d'algú, d'alguna cosa. «No juguis amb la salut»: no obris amb despreocupació de la teva salut. Amb axò de frares no hi juguem, Ignor. 66. De jugar ab cors s'agrada, | y n'ha destrossat més d'un, Poncelles mall., 18. Jugar amb foc: exposar-se a un perill per despreocupació imprudent.—c) ant. refl. o intr. Burlar-se. Quant s'envelex l'esperuer, juguen-se'n los ocells, Jahuda Dits, c. 63. Si Fortuna havia de mi prou jugat, Metge Somni iv. No ignore yo lo regne de la fortuna que's juga de les coses humanals, Scip. e An. 60.
|| 3. Entretenir-se els infants, fent diversos exercicis més o menys reglamentats, imitant allò que veuen fer als grans. Axí tingué Aloma son fill... fins a tant que pogué anar e jugar ab los altres infants, Llull Blanq. 2. La edat infantil, dementre joga, missatgera... de ver goig, Marsili Cròn., c. 14. L'infant Jesucrist vench de jugar de defora e entrà per la casa, Serra Gèn. 168.
|| 4. Entretenir-se una o més persones en algun dels exercicis recreatius sotmesos a regles, en què es guanya o es perd. Que negú hom no gaus jogar ni fer jogar ni reversar en nengun joch de daus, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). Ell respòs que ell era ladre per ço que pugués jugar a la graesca, Llull Blanq. 76, 11. Mon fill, sies ab la gent com cell que juga a daus, Jahuda Dits, c. 24. Uns jóuens scolans jugauen a la pilota, Eximplis, ii, 188. Tots en filera, jugant | a qui primé el farà caure, Picó Engl. 33. La mena de joc a què s'aplica el qui juga, s'expressa introduint-se amb la preposició a (com es veu pels exemples anteriors), però es troba algun cas d'ús transitiu del verb, amb el nom del joc com a complement directe: Curial tot lo jorn jugaua pilota dauant lo palau, Curial, i, 12.
|| 5. especialment, absol., Dedicar-se a jocs en què s'arrisquen diners. Si t'has mès en jogar o en ballar o altres occupacions males, Eximenis Conf. 8.
|| 6. a) intr. Fer el jugador un acte propi del joc cada vegada que li toca fer-lo. Sovint prenia | les copes totes; | trinca de sotes | si ans jugava, | copes lançava, Spill 3017.—b) tr. Tirar o posar en el joc una carta, una fitxa, etc.; fer-ne ús. Donchs si trunfo té, ¿per què no'l jugaua?, Brama llaur. 209.
|| 7. tr. Arriscar en el joc. Sa sociedat jugava un dècim per conte seu, Roq. 1. a) per ext., Perdre en el joc. Gens desmayen | si sab jugar | un exovar | tot en un dia, Spill 499. Hach-se jugades les joyes sues, Spill 1175.
|| 8. fig. Arriscar en un negoci o assumpte dubtós. Jugar-se la vida: posar-la en perill. La vida d'altri jo no la jug, Costa Agre terra 116. Que's jugaven la vida a cops d'espasa | bravejant i rient, Maragall Enllà 16. a) Posar messions, avenir-se a perdre una cosa si no resulta allò que s'espera; cast. apostar. ¿Vols-te jugar que és a beure, Vilanova Obres, xi, 8. Te jugo que qualsevol no tindria reparo a tirar-se'n quatre gotes, ibid. 109.
|| 8. refl. Deixar de fer una cosa, d'assistir a un lloc on calia assistir. Jugar-se l'estudi: no anar a escola. Jugar-se la missa: no assistir-hi. ¿Que us jugareu l'estodi?—¿Que potser bades? ¿No som dijous avuy?, M. Rocamora (Catalana, ii, 159). No havia mancat cap any a l'església a oir una missa de difunts, i això que molts diumenges se la jugava, Ruyra Pinya, i, 45.
II. || 1. tr. Sonar, tocar un instrument. Per nostre deport vullam oir sonar e jugar la muller de Alfuley e sa mare e les altres mores juglaresses, doc. a. 1399 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Manejar armes o altres objectes, novent-los per fer-los servir. Los ballesters jugaven que sol treta no'n peccaven, Muntaner Cròn., c. 130. Parant hi voltant, jugant bé l'adarga, Proc. olives 1192. Ha de tenir la espasa ab la mà dreta y la bandera en la mà esquerra ben alta y enarbolada, rodant-la y jugant-la a totas parts, Moradell Prel. 17. Jugar d'esgrima: manejar l'espasa fent esgrima. Una spasa per jugar d'esgrima, Inv. Anfós v, 158. Se sie esdevingut... que jugant bonament los mestres de esgrima... se do algun colp, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 527).
|| 3. Moure, fer actuar (una part del cos, una facultat, una màquina o aparell). «Fa tres dies que no puc jugar aquest braç». Com papagay | de lengua juga, Spill 7739.
|| 4. intr. Moure's, actuar, funcionar. Ab una baga de cadena ampleta que puga jugar bé y plegar-se per ser portàtil, Agustí Secr. 137. La gran calor dintre mes venes juga, Ausiàs March, lxxxvii.
|| 5. Intervenir, obrar, prendre part. Unics materials que jugaven en sa construcció, Pons Com an., 7.
    Loc.
—a) Jugar la darrera carta: emprar els remeis extrems; fer tot el que es pot.—b) Jugar qualcú a la pilota: manejar-lo de qualsevol manera, fer-ne allò que es vol.—c) Jugar algú a cap o creu: fer-ne molta burla.—d) Jugar una mala partida a algú: fer-li una mala passada, enganyar-lo, trair-lo.—e) Jugar a tant se me'n dóna: obrar amb negligència.—f) Jugar amb segona de canvi: anar amb segona intenció; no esser prou sincer.—g) Jugar-se el sol abans de néixer: arriscar tot el que es té i el que es pot tenir.—h) Jugar-se-les amb qualsevol: estar disposat a provar-se amb qualsevol, a afrontar tots els perills.—i) Jugant jugant: amb gran facilitat, sense esforç.—j) No juguem!: es diu per indicar que es vol obrar seriosament o que no es vol córrer un risc.—l) Jugar amb dos jocs de cartes, o amb dues baralles: obrar ambiguament, amb segona intenció.
    Refr.
—a) «¿Jug bé, i em treis d'es rotlo?»: es diu referint-se a aquells qui, tot i reconeixent que algú obra així com cal, no l'admeten o no el deixen participar en allò a què té dret (Mall.).—b) «No juguem a ties!» (i més complet: «No juguem a ties, que es conco no ho vol!»): es diu en to d'alarma o d'amenaça davant una informalitat, una exigència, una arbitrarietat, un perill (Mall.).—c) «Maria Rosa: si vols jugar, posa»: indica que en haver acabat un joc cal tornar a posar penyora si volen seguir jugant (Val.).—d) «Jugaria Martí, si tinguera amb qui»: es diu referint-se a nens o joves enjogassats (Val.).—e) «Qui juga, no dorm»: vol dir que en haver-hi perill cal estar ben despert i vigilant.—f) «Si es pogués jugar el joc dues vegades, no es perdria mai»: significa que rectificaríem la nostra conducta sovint si tinguéssim l'experiència dels fracassos.—g) «Qui juga, no torra castanyes»: vol dir que no es poden fer dues coses al mateix temps (Alcoi).—h) «De dia juga Toni, i de nit crema oli» (Alcoi).—i) «Jugant jugant, els burros se mosseguen»: vol dir que les bromes solen acabar amb baralles (Empordà).—j) «Per sa casa mira poc el qui juga o mira el joc»: vol dir que el joc fa perdre temps i patrimoni.—l) «Qui es posa a jugar, s'exposa a perdre i a guanyar».
    Fon.:
ʒuɣá (pir-or., or., bal.); ʤuɣá, ʤuá (occ.); ʤuáɾ (Cast., Al.); ʧuáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí iŏcāre, ‘divertir-se amb burles o facècies’, que en llatí vulgar prengué el significat de ‘dedicar-se a un joc’ substituint al clàssic ludĕre, així com iŏcus va substituir a lūdus ‘joc’.