Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. julivert
veure  2. julivert
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. JULIVERT m.
|| 1. Planta umbel·lífera de l'espècie Petroselinum sativum, que es fa alta d'uns 30 cm. fins a un metre, té les fulles llustroses triangulars, les flors groguenques en umbel·la de molts de radis quasi iguals, i involucre de dues a tres folíoles; es conrea com a planta aromàtica i s'usa molt com a condiment; cast. perejil. Y yo bé sé que a vós no poran metre mostalla per jolivert, Tirant. Tinch ja mig sech lo morritort hi'l jolivert, Somni J. Joan 281. Un poch de julivert, Dieç Menesc. i, 7 vo. Ha-n'i molts que hi meten joliuert, doc. a. 1568 (BSAL, viii, 118).
|| 2. Julivert bord: a) Planta umbel·lífera de l'espècie Sium angustifolium, de tronc dret, fistulós, acanalat; fulles lluents, pinnatisectes; flors blanques; fruit petit, globuloso-dídim; es cria per les vores d'aigües corrents i estancades, des de l'Alt Empordà fins a Prat de Llobregat; cast. berrera.b) Planta fumariàcia, de l'espècie Fumaria officinalis; fumisterra (val.).—c) Planta umbel·lífera de l'espècie Aethusa cynapium (Teixidor Flora Farm. 889). (V. julivertassa).
|| 3. a) Julivert de galàpat: planta umbel·lífera de l'espècie Conium maculatum; cast. perejil lobuno. (V. julivertassa).—b) Julivert de mar: planta umbel·lífera de l'espècie Crithmum maritimum; cast. hinojo marino. (V. fonoll marí).—c) Julivert de nou fulles: planta fumariàcia de l'espècie Fumaria enneaphylla, de fulles segmentades agudes, flors purpurines, fruit sense punta (val.).—d) Julivert verdós: planta de l'espècie Aethusa cynapium (V. julivertassa).—e) Julivert d'ovella: planta umbel·lífera molt semblant al julivert, que fa com a fruit uns botons vermells, no comestibles (Mall.).
    Loc.
—a) Vint sous de julivert: es diu quan algú presenta comptes exorbitants en què demana gran quantitat de diners per coses insignificants (Mall.).—b) Esser el julivert de tots els guisats, o Esser com el julivert, que en tots els guisats es troba: esser una persona molt aficadissa i visible, que es troba en totes les funcions, festes, actes importants.—c) Encara és verd, es juevert!: es diu per significar que una cosa està molt enrera, que caldrà que passi molt de temps per a esser viable (Mall.).
    Refr.

Lo que es dóna, ja no es torna; i el que es perd, és julivert: vol dir que allò que s'ha perdut no sol trobar-se (Tortosa).
    Var. form.:
juyvert (Per lavor de spinachs e de juyvert, doc. a. 1309, BSAL, viii, 270); juievert, juevert, juvevert; givert, juvert.
    Fon.:
ʒuliβέɾt (or.); ʤuliβέɾt (occ.); ʤoliβέɾ (Fraga); ʤolivέɾt (Cast., Al.); ʧoliβέɾt (Val.); ʒuəvə́ɾt (mall., Ciutadella, eiv.); ʒuəvέɾt (Maó); ʒuvəvə́ɾt (mall.); ʒiβέɾt (Oleta, Illa del Tec, Ribesaltes, Cornellà de Conflent); ʒuβέɾt (Arles, Cotlliure).
    Intens.:
julivertàs; julivertet; julivertot.
    Etim.:
del llatí lŏliu vĭride ‘jull verd’.

2. JULIVERT
Llin. existent a St. Privat de Bas, Castellví de Rosanes, Esparreguera, Gaià, Gelida, Cabrils, Arboç, Espluga de F., Sta. Col. de Q., Reus, Vendrell, Santa Oliva, etc.