Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  junt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JUNT (ant. junct), JUNTA part. pass. i adj.
I. ant. part. pass. de júnyer o junyir.
|| 1. Afegit, unit. Lo dit mercader hagués res iunt en los dits faixs, Consolat, c. 281.
|| 2. Arribat. E la nau o lo leny serà aquí iunt on deuia carregar, Consolat, c. 85. La galea havia molts jorns que era junta a Barcelona, Muntaner Cròn., c. 110. Com lo dit nostre admirall fou junct e plegat al stol, Pere IV, Cròn. 107. Per anar llà on no volgra sser junt, Ausiàs March, cx.
|| 3. Junyit, lluitat en camp clos. Fiu convidar | tots a sopar | e rigolatge | los de paratge | que junt havíem, Spill 1657.
II. adj.
|| 1. Unit; acostat mútuament; cast. junto. Agenollats ab iuntes mans suplicaren los déus que'ls perdonassen, Alegre Transf. 70. Ab les mans juntes féu oració, Eximplis, i, 76.
|| 2. En companyia; cast. junto. Totes nou culleres juntes pesen un marc, doc. a. 1546 (Alós Inv. 63). Lauòs los seruents tot iunts escalfant-se, Passi cobles 20.
|| 3. usat adverbialment, A la vora; molt prop; tocant; cast. junto. En la Rambla junt a la Universitat, Ordin. Univ. 1629, fol 105.
III. m. Juntura; línia d'unió de dues coses ajustades; cast. juntura. Descoberta en el junt de les fustes, Víct. Cat., Ombr. 41. La volta perd el junt: la llum del cel s'hi filtra, Maragall Obres, i, 85.
    Refr.
—a) «Els qui viuen junts són els qui es barallen» (Alcoi).—b) «Quant més juntets, més calentets» (Alcoi).
    Fon.:
ʒún (or., eiv.); ʤún (occ.); ʤúnt, ʧúnt (val.); ʒúnt (mall., men.).
    Etim.:
del llatí iŭnctum, ‘unit’.