Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  junta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JUNTA (ant. juncta). f.
Acció i efecte de junyir o ajuntar.
|| 1. ant. Combat d'home a home, a cavall i amb la llança, que formava part dels torneigs i altres festes cavalleresques; cast. justa. En aquest mijà arremiren juntes dos cauallers, Jaume I, Cròn., pàg. 311. Donchs no han anar a mirar juntes o jochs, Metge Somni iii. Las proesas e honors de las junctas e torneigs, Corbatxo 77. Dintre s'hi justa | e corren puntes, | de galans juntes | s'hi para rench, Spill 7406.
|| 2. Unió, companyia. Anar de junta: anar plegats per a un fi comú. Venir a junta: venir junts, formant colla. En Gisbert de Rochafort... e axí mateix En Dalmau... a junta van venir envers En Berenguer d'Entença..., e abdós a junta van-li venir, Muntaner Cròn., c. 232.
|| 3. Reunió de persones congregades per a tractar d'un afer. La deliberació que en dit concell e junta serà feta, Ordin. Univ. 1629, fol 32. Tenir junta: reunir-se per a tractar d'un afer. Tirar junta: celebrar una reunió per a deliberar.
|| 4. Conjunt de persones nomenades per a dirigir els assumptes d'una col·lectivitat o per a complir certes missions o serveis comuns; cast. junta. «Avui es reuneix la junta directiva». Tractava als senyors de la junta administradora, Rosselló Many. 169.
|| 5. Conjunt de dos palangres calats un al costat de l'altre (St. Pol, Mataró).
|| 6. Ambosta, grapada amb les dues mans (Pont de S.); cast. almorzada.
|| 7. Treball de llaurar que fa un parell d'animals sense interrupció; llaurada del matí o de la tarda (Ross., Gir., Empordà, Plana de Vic, Pla d'Urgell, Maella). A l'Empordà es considera generalment com a junta una llaurada de tres hores. La junta és estat forta avuy: l'esquena molla, Jampy Lliris 81.
|| 8. Línia d'unió de dues coses; cast. juntura. Tornareu tancar... les feses e juntes ab guix, Agustí Secr. 186. El picapedrer va a tapar amb ciment les juntes de les pedres, Rosselló Many. 104.
|| 9. Indret per on es toquen i uneixen dos ossos; cast. coyuntura. Axí turmentant los ossos y juntes, Passi cobles 104. En via ninguna li afinava a sa gallina ses juntes de sa còrpora, Ignor. 73.
    Refr.
—a) «El vi se'n va per les juntes»: vol dir que les juntes i associacions solen acabar malament.—b) «Junta de rabadans, sentència d'ovella» (Vallès).—c) «Junta de granots per falta d'aigua»: es diu al·ludint irònicament a una reunió que no té cap importància (Mall.).
    Fon.:
ʒúntə (or., bal.); ʤúntɛ, ʤúnta (occ.); ʧúnta (Val.).
    Etim.:
del llatí iŭncta, ‘ajuntada’.