Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. juntura
veure  2. juntura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. JUNTURA f.
Punt o línia d'unió entre dues coses contigües, i especialment entre dos ossos; cast. juntura, coyuntura. Per donar egualtat als membres, e majorment a les junctures de la espina, Arn. Vil. ii, 128. El cauall qui ranqueja... alguna cosa ha mal entorn les juntures, MS Klag. segle XIV, 7. Age tos eternalment, e les juntures gota li trench, Bernat Metge (Est. Univ. xviii, 122). Naturalment se fa hon hi a juntures de niruis o osos, Anim. caçar 84 vo. Vestit de blau y de vions vermells a las junturas, Pons Auca 270. Vestien de serpentines blaves les juntures dels balcons, Esclasans Urània 218.
    Fon.:
ʒuntúɾə (or., bal.); ʤuntúɾɛ, ʤuntúɾa (occ.); ʧuntúɾa (Val.).
    Etim.:
del llatí iunctūra, mat. sign.

2. JUNTURA (i més dialectal gentura i llentura). f.
Juntora, corda del jou (Mall.); cast. coyunda. Els muls amb les juntures y coxins nous, Rosselló Many. 105.
    Fon.:
ʒuntúɾə (Inca); ʒəntúɾə (Algaida, Alqueria Bl.); ʎəntúɾə (Artà, Manacor, Petra, Ariany, Sta. Margalida, Vilafr. de B.).
    Etim.:
de juntora, per canvi de sufix.