DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JURAT
|| 1. adj. Compromès amb jurament; habilitat per a un càrrec amb jurament d'exercir-lo fidelment; cast. jurado. Scrivà substitut iurat de mossèn Pere Pau Soler, doc. a. 1592 (arx. de Banyoles). Guarda jurat: guardabosc amb càrrec oficial.
|| 2. m. Cadascun dels membres de les antigues universitats o concells municipals; cast. jurado. Los jurats de la ciutat de València, doc. a. 1330 (Bofarull Mar. 86). L'honrat Concell de cent jurats de la dita ciutat, doc. a. 1357 (arx. mun. de Barc.). Axí que seran dos consellers e l'altre jurat per lo dit any exirà del tot de consell, doc. a. 1416 (BSAL, vii, 11). Jurat en cap: el qui tenia més autoritat dins un concell municipal.
|| 3. m. Conjunt de ciutadans designats legalment per a determinar i declarar el fet en els processos penals, sense tocar les qüestions de dret; cast. jurado.
|| 4. m. Comissió encarregada d'examinar el mèrit i adjudicar els premis en un concurs; cast. jurado. Es Jurat examinà ses composicions presentades, Roq. 8.
    Refr.
—«Els jurats nous treuen els vells»: significa que les persones i coses novelles tenen més energia que les antigues i vénen a substituir-les inexorablement (Mall.).
    Fon.: ʒuɾát (Barc., Palma); ʧuɾát (Val.).
    Etim.: del llatí iūrātu, mat. sign.