DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JURCAR v.
|| 1. intr. ant. Trigar; estar temps; cast. tardar. E feent açò en açò jurcava un mes o pus, Cost. Tort. 75. E jurcaren tant a espatxar, que el invern los aconseguí, Muntaner Cròn., c. 261. Aytant con els jurcaren a manjar, pansaren tots en la gran marevala, Graal 12. a) usat també com a refl. Aquells de Càller se cuydaren que aytant se jurcassen a guarnir e arrear com ells, Muntaner Cròn., c. 276.
|| 2. tr. Procurar; esforçar-se a haver (Penedès, Vendrell, Camp de Tarr.); cast. procurar, esforzarse. Et pres-la et jurchà molt en ela que no u pog acabar, doc. a. 1315 (Miret Bech oques, 42).«Jo jurcava acabar aviat aquesta feina». «Jurca tenir diners, si vols tenir amics». «Jurquen un bon hereu per a la noia». a) usat també com a intr.: Jurcava l'amic a seguir son amat, Llull Amic e Amat, met. 120.
    Fon.: ʒuɾká (or.).
    Var. form.: jurgar.
    Etim.: V. jurgar.