DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JUSTICIER, -ERA
|| 1. adj. Que observa estrictament la justícia, especialment en els càstig dels delictes; cast. justiciero. Quant hom veu hun regidor que és justicier que no lexaria caure la balança de ça ne de lla, Sermons SVF, i, 244. L'infant en Pere... era molt rigurós e justicier, Boades Feyts 340.
|| 2. m. i f. ant. Executor de justícies o càstigs. Los conservadors de la Unió... havien fet un offici de justicier, lo qual per manament dels conservadors dava mort a alguns de la ciutat, Pere IV, Cròn. 291.
    Fon.: ʒustisié (Barc., Palma); ʧustisiéɾ (Val.).