DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATJUSTIFICAR v. tr.: cast. justificar.
|| 1. Fer just. Christ... aparellat | és per oyr | qui vol guarir, | a perdonar | justificar | lo pecador, Spill 12206. La gràcia justifica a nosaltres pecadors, Lacavalleria Gazoph. Es cert que sols Ell ens justifica, i no les nostres obres, Espriu Anys 213.
|| 2. Demostrar com a just; provar que algú o quelcom és just, legítim, vertader. Aquesta querella tenia per pròpia cascú iustificant-la lo millor que podia, Alegre Transf. 42. De aquí se justifica lo que ja avia dit al principi, Lacavalleria Gazoph. Més que per justificar la seva tristesa, per desfogar-se un xic, Oller Vilaniu 298. a) refl. Declarar-se innocent, demostrar la pròpia inculpabilitat. Lo mestre qui veu que lo caualler tant se justificaua, manà que'l lexassen, Tirant, c. 84.
|| 3. Ajustar; fer venir just, exacte. Especialment: a) En tipografia, igualar exactament les línies de composició afegint o llevant peces del componedor; cast. ajustar.
Fon.: ʒustifiká (or., bal.); ʤustifiká (occ.); ʤustifikáɾ, ʧustifikáɾ (val.).
Etim.: pres del llatí iūstifĭcare, mat. sign. || 1, 2.