DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LÒGICA f.: cast. lógica.
|| 1. Ciència del raonament, de les lleis del pensament. A la qual heretgia són venguts per ohir lògica e natures, Llull Gentil 289. En la lògica és lo subiecte silogisme, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 8.
|| 2. Manera rigorosa de raonar; encadenament racional de les coses.
    Var. form.: llògica (Ordin. Univ. 1596, fol 28).
    Fon.: lɔ́ʒikə, ʎɔ́ʒikə (Barc., Mall.); ʎɔ̞́ʧika (Val.).
    Etim.: pres del llatí logĭca, mat. sign.