DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LABERINT m.: cast. laberinto.
|| 1. Clos amb caminals intricats, dels quals és difícil trobar la sortida. Ariadna et conduirà... a travès de mitja hora de laberint, Espriu Lab. 13.
|| 2. Conjunt de cavitats sinuoses que componen l'orella interna.
|| 3. Porció cortical del ronyó composta de tubs urinífers tortuosos.
|| 4. fig. Complicació inextricable; conjunt de coses embullades, de difícil solució. Tot voltant, un laberint impressionant de muntanyes enlairades, Valor Rond. 41.
    Fon.: ləβəɾín (Barc.); laβeɾínt (Val.); ləβəɾínt (Palma).
    Var. form.: ant. laberintus (La casa d'en Dàdulus, la qual casa és appellada laberintus, de la qual quant volen exir ells entren dins ella, e quant més hi cuyden entrar dins, més ne ixen, Genebreda Cons. 165); laberinto (Per so no voldríem caure en tal laberinto, doc. segle XV, Col. Bof. xxii, 241); labirintio (Lacavalleria Gazoph.); laborínto (Aquest loch... alguns l'apellen lo laborinto d'amor, e altres la vayll encantada, Corbatxo 20); llaverinto (men.).
    Etim.: pres del gr.-llatí labyrinthus, mat. sign. || 1.