Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lamentar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

LAMENTAR o LLAMENTAR v.: cast. lamentar.
|| 1. intr. o refl. Queixar-se amargament. «L'amor fa que apar que senta | trepig, però no arribau; | jo no sé com no donau | conhort an el que llamenta» (cançó pop. Mall.). Tant fort ploraven e lamentaven, que Blanquerna no's podia abstenir de plorar, Llull Blanq. 42. Com hagué molt plorat e lamentat, féu principi a semblants paraules, Tirant, c. 5. Par que us lamentets per la mort del dit Minos, Curial, iii, 19. Començà a fer gran dol lamentant-se de la sua desventura, Tirant, c. 66.
|| 2. tr. Doldre's manifestament d'una cosa (el nom de la qual es posa com a complement directe). Us prech que plorem e lamentem la mort del nostre senyor natural, Tirant, c. 331. Les bodes primeres les viudes llamenten, Viudes donz. 455.
    Fon.:
ləməntá (Barc.); lamentáɾ (Val.); ʎəməntá (Mall.).
    Etim.:
pres del llatí lamentare, mat. sign.