DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LAS, LASSA adj.
|| 1. Cansat, fatigat; cast. cansado. Me trop tot las e tot flac a contrastar a la mala custuma, Llull Cont. 40, 29. Vench com a hom las, e fo magre e descolorit per lo trebayl de sos pensaments, Llull Gentil 12. Trobant-me las, retret e sol, Martí Garcia (Cançon. Univ. 220). Ella ginyà... mostrar-se prenys; dix: Sent-me lassa, Spill 4738. Cauen els homes extenuats i lassos, Alcover Poem. Bíbl. 71.
|| 2. ant. Infeliç, desgraciat; cast. infeliz, pobre. Yo'n sé, lasse!, de hun compare | que n'ach trenta, Coll. dames 506. S'usava molt en exclamacions, en combinació amb les interjeccions ah i ai (ai las!, ah las!, com en francès hélas) i acompanyat d'altres adjectius indicadors de la mateixa idea de ‘infeliç’ (las mesquí, las catiu, lassa trista, etc.). Ha las mesquí!, Llull Gentil 7. Aloma dix: Ah lassa, cativa!, Llull Blanq. 8. Las, caytiu, mal huirat, Graal 67. Lo haraut se mesclà en les noues e dix:—Ay las, e com serà gran dan...!, Curial, i, 14. E respòs:—A, las de mi! e quant la veuré yo?, ibid. i, 27. O las mesquí, e son stat omaer de mon pare, Eximplis, ii, 323. Lassa, trista! què faria?, Coll. dames 704. Denunciam lo mal novell, | ay lassa, de mon fillet bell, Cobles Passió.
    Var. ort.: laz (Anim. caçar 61); laç (Massó Croq. 127).
    Var. form.: llas ( || 1: Hac a romanir llas e hujat o fort affeblit, Desclot Cròn., c. 168; Entreforçat me trobe llas; | no vaig envant ne torn atràs, Ausiàs March cxxvii.— || 2: Has de entendre que jo, llas, prenguí muller, Vent. Pel. 17; Oh llas mesquí! yo què faré?, doc. a. 1639, Archivo, iv, 206; O trist de mi! o llas de mi!, Alcover Rond. ii, 211).
    Etim.: del llatí lassu, ‘cansat’. La forma las és un cultisme, i la forma llas és popular; però actualment tant una forma com l'altra s'usen només literàriament.

2. LAS, LASSA adj.
Fluix, amollit; mancat de força; cast. laxo, flojo. Los stómachs de alguns són molt humits, laços e fluxos, Albert G., Ques. 12. Qui us feu parir verge sens esser lassa, Anònim (Cançon. Univ. 245). Cauen-li lassos esquena avall, Ruyra Parada 84. Els brancams dels arbres, lassos i despullats, Ramis Clar. 52.
    Etim.: sembla pres del llatí laxu, mat. sign., si és que no sia una aplicació secundària del las de l'article anterior.

3. LAS m., grafia ant.:
V. llaç.

4. LAS ant.,
grafia aglutinada del pronom femení la i del reflexiu se (=la's). Si pres la ditá corona e las posà al coll, Genebreda Cons. 10.

5. LAS ant.
grafia aglutinada del pronom personal la o lo i del verb haver en segona persona singular del present d'indicatiu (=l'has). Posar las al foch ab un·xich d'aygua ros, Flos medic. 191.