Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. las
veure  2. las
veure  3. las
veure  4. las
veure  5. las
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LAS, LASSA adj.
|| 1. Cansat, fatigat; cast. cansado. Me trop tot las e tot flac a contrastar a la mala custuma, Llull Cont. 40, 29. Vench com a hom las, e fo magre e descolorit per lo trebayl de sos pensaments, Llull Gentil 12. Trobant-me las, retret e sol, Martí Garcia (Cançon. Univ. 220). Ella ginyà... mostrar-se prenys; dix: Sent-me lassa, Spill 4738. Cauen els homes extenuats i lassos, Alcover Poem. Bíbl. 71.
|| 2. ant. Infeliç, desgraciat; cast. infeliz, pobre. Yo'n sé, lasse!, de hun compare | que n'ach trenta, Coll. dames 506. S'usava molt en exclamacions, en combinació amb les interjeccions ah i ai (ai las!, ah las!, com en francès hélas) i acompanyat d'altres adjectius indicadors de la mateixa idea de ‘infeliç’ (las mesquí, las catiu, lassa trista, etc.). Ha las mesquí!, Llull Gentil 7. Aloma dix: Ah lassa, cativa!, Llull Blanq. 8. Las, caytiu, mal huirat, Graal 67. Lo haraut se mesclà en les noues e dix:—Ay las, e com serà gran dan...!, Curial, i, 14. E respòs:—A, las de mi! e quant la veuré yo?, ibid. i, 27. O las mesquí, e son stat omaer de mon pare, Eximplis, ii, 323. Lassa, trista! què faria?, Coll. dames 704. Denunciam lo mal novell, | ay lassa, de mon fillet bell, Cobles Passió.
    Var. ort.:
laz (Anim. caçar 61); laç (Massó Croq. 127).
    Var. form.:
llas ( || 1: Hac a romanir llas e hujat o fort affeblit, Desclot Cròn., c. 168; Entreforçat me trobe llas; | no vaig envant ne torn atràs, Ausiàs March cxxvii.— || 2: Has de entendre que jo, llas, prenguí muller, Vent. Pel. 17; Oh llas mesquí! yo què faré?, doc. a. 1639, Archivo, iv, 206; O trist de mi! o llas de mi!, Alcover Rond. ii, 211).
    Etim.:
del llatí lassu, ‘cansat’. La forma las és un cultisme, i la forma llas és popular; però actualment tant una forma com l'altra s'usen només literàriament.

2. LAS, LASSA adj.
Fluix, amollit; mancat de força; cast. laxo, flojo. Los stómachs de alguns són molt humits, laços e fluxos, Albert G., Ques. 12. Qui us feu parir verge sens esser lassa, Anònim (Cançon. Univ. 245). Cauen-li lassos esquena avall, Ruyra Parada 84. Els brancams dels arbres, lassos i despullats, Ramis Clar. 52.
    Etim.:
sembla pres del llatí laxu, mat. sign., si és que no sia una aplicació secundària del las de l'article anterior.

3. LAS m., grafia ant.:
V. llaç.

4. LAS ant.,
grafia aglutinada del pronom femení la i del reflexiu se (=la's). Si pres la ditá corona e las posà al coll, Genebreda Cons. 10.

5. LAS ant.
grafia aglutinada del pronom personal la o lo i del verb haver en segona persona singular del present d'indicatiu (=l'has). Posar las al foch ab un·xich d'aygua ros, Flos medic. 191.