DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LENT f.
Peça de matèria transparent que té dues superfícies oposades, totes dues corbes o almenys una de corba, i s'usa en instruments òptics per a desviar els raigs de llum; cast. lente.
    Fon.: lén (Barc.); lént (Val., Palma). En el llenguatge quotidià predomina la forma lente, presa del castellà.
    Etim.: pres del llatí lente, ‘llentilla’.

2. LENT, LENTA adj.
|| 1. ant. Moderat, no intens. Qui ha lenta contricció, o qui desnodreix contricció, és vehí del demoni, Llull Mil Prov. 426. La quartana... que'ns és minvada... e aquella la havem tan lenta que a penes n'avem sentiment, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 549). Torna en mi una lenta calor, Ausiàs March xcv.
|| 2. Que va a poc a poc; mancat de pressa; cast. lento. Feya un rastre de sanch | arreu ahont ja lenta caminava, Costa Trad. 187. Pujà l'escalonada amb pas apagat y lent, Rosselló Many. 178. I cauen les campanades, | cauen lentes, funerals, Ramis Clar. 48. Amb les zumzades d'una lenta i ampla respiració, Ruyra Parada 84.
    Var. form.: llent (Caych en dolor no llenta, fort és e tant que el cap me fa mudar, Ausiàs March, xvi).
    Fon.: lén (Barc.); lént (Val., Mall.).
    Intens. superl.: lentíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí lentum, mat. sign.