DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LICOR m. (ant. f.): cast. licor.
|| 1. Líquid que raja o surt de dins un cos. Apar la sua figura [del pomer] en la licor qui està en lo tronc, Llull Arbre Sc. i, 98. Donant-vos ma sanch ab suau licor, Passi cobles 115. En lo vi hauien de singulars licors posades per fer dormir, Tirant, c. 300. D'aquestes olives fruhiu la licor, Proc. olives 515.
|| 2. Líquid per a beure, especialment líquid espirituós obtingut per destil·lació. Y'l licor los hi és contrari, Vilanova Obres, iv, 68.
    Fon.: likóɾ (Barc., Val., Bal.).
    Var. ort. ant.: liquor (Beguessen de la liquor de aquella, Pere IV, Cròn. 291; Abunda en moltes liquors, ço és sucre e preciosa mel, Eximenis, ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 368; La liquor que hix del sèu del moltó con hom lo rust, Tres. pobr. 18).
    Etim.: del llatí liquōre, mat. sign. || 1.