Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  limitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LIMITAR v. tr.: cast. limitar.
|| 1. Esser el límit, el punt extrem. En un bosc d'abets que limita la plana, Massó Croq. 96.
|| 2. Posar o assenyalar límits (a un territori, a una extensió, al temps, a una facultat, etc.). Si havia a fer tan solament ço que fa, seria costret e limitat a seguir ço que sab la saviesa, Llull Felix, pt. viii, c. 57. Ab escandalls e prou treballs mon temps limite, Spill 15763. a) refl. Reduir-se, restrènyer la pròpia activitat. Els seus estudis se limitaven a les ciències naturals, Rosselló Many. 170. Al principi ens limitàrem a recollir els miserables brins, Ruyra Parada 36.
    Fon.:
limitá (Barc., Palma); limitáɾ (València).
    Var. form.
ant.: llimitar (Y no'ls llimiteu, mas dau-los llicència, Brama llaur. 268).
    Etim.:
pres del llatí līmĭtare, ‘posar límits’.