DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LIMITAR v. tr.: cast. limitar.
|| 1. Esser el límit, el punt extrem. En un bosc d'abets que limita la plana, Massó Croq. 96.
|| 2. Posar o assenyalar límits (a un territori, a una extensió, al temps, a una facultat, etc.). Si havia a fer tan solament ço que fa, seria costret e limitat a seguir ço que sab la saviesa, Llull Felix, pt. viii, c. 57. Ab escandalls e prou treballs mon temps limite, Spill 15763. a) refl. Reduir-se, restrènyer la pròpia activitat. Els seus estudis se limitaven a les ciències naturals, Rosselló Many. 170. Al principi ens limitàrem a recollir els miserables brins, Ruyra Parada 36.
    Fon.: limitá (Barc., Palma); limitáɾ (València).
    Var. form. ant.: llimitar (Y no'ls llimiteu, mas dau-los llicència, Brama llaur. 268).
    Etim.: pres del llatí līmĭtare, ‘posar límits’.