DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

LLĄSTIMA f.
|| 1. Pietat, compassió; tristor causada per la vista dels mals d'altri; cast. lįstima. Aquests als quals vós aveu perdonat no volen que vós tingau lląstima dels altres, Lacavalleria Gazoph. M'heu arribat a fer lląstima, Penya Mos. iii, 192.
|| 2. Objecte que inspira pietat; cast. lįstima. «Contar lląstimes»: contar coses tristes, miserioses. Condensació de dols, misčries i lląstimes, Pons Com an., 167. Quines lląstimes havia vist y socorregut, Genķs Julita 38. Posar fet una lląstima: posar en estat deplorable. Estar fet una lląstima: estar molt deteriorat o en estat deplorable.
|| 3. pl. Exclamacions de tristesa i de queixa. Ab molt concurs y ab moltes lląstimes acuden, doc. a. 1628 (Segura HSC 245).
|| 4. pl. Paraules o frases ofensives, insultants (mall., men.). Dir ses mil lląstimes a algś: dir-li moltes paraules ofensives. Y que s'havien dites ses mil lląstimes, Ignor. 53.
|| 5. Esser lląstima: esser lamentable. Que és lląstima no poder remediar tanta misčria, doc. a. 1628 (Segura HSC 245). Es gran lląstima que vós no ajau acabat, Lacavalleria Gazoph. La lląstima és que totes les dones tenen una corda fluixa, Ruyra Pinya, ii, 22. Quina lląstima! o Lląstima!: exclamació per a expressar que es lamenta una cosa. Lląstima que no s'hi pogués anar!, Ruyra Parada 14.
    Fon.: ʎįstimə (or., bal.); ʎįstima (val.).
    Etim.: del cast. lįstima.