DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLÒBREC, LLÒBREGA adj.
|| 1. Fosc, tenebrós; cast. lóbrego. Un catau llòbreg que sempre m'havia feta una gran basarda, Ruyra Parada 21.
|| 2. fig. Mancat d'alegria; sorrut; cast. hosco, lúgubre. L'hauríeu vist romandre en un recó de la taverna, mut, capficat i llòbrec com un mussol, Bertrana Herois 97. El pensament perdut en un abisme d'idees llòbregues, Roig Flama 11.
    Fon.: ʎɔ́βɾək (or.).
    Etim.: incerta. Evidentment és el mateix mot que el cast. lóbrego, al qual el filòleg Diez havia considerat provinent del llatí lugŭbre, ‘planyent, molt trist’; segons Meyer-Lübke REW 5150 (acceptat per Wartburg FEW, v, 440), cal considerar-lo un derivat postverbal del llatí lucŭbrare, ‘treballar amb llum’.