Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llac
veure  2. llac
veure  llaç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLAC m.
|| 1. Gran extensió d'aigua que ocupa una depressió de la terra; cast. lago. Sens cap carrer | o atzucach, | e sens fons lach | e brolladôs, Spill 7808. Es un profunde lach anomenat pergusa, Alegre Transf. 45.
|| 2. En llenguatge bíblic, lloc profund (el sepulcre, els llims, l'infern). Senyor, tu has desliurada d'infern la mia ànima e has salvat mi dels devallants al llach, Metge Somni i.
|| 3. Receptacle fet d'obra, on es recull el most que surt del raïm trepitjat (val.); cast. tinillo.
|| 4. Llot, fang apegalós que queda depositat en les basses i depressions del terreny després d'una riuada o de grans pluges (Ll., Camp de Tarr., Tortosa, Maestrat); la molsa formada principalment de plantes criptògames que creix dins el llot (Camp de Tarr.); cast. lodo, lama, tarquín. Mentres tocava llac, i de vegades algo més pudent, Moreira Folkl. 236. Especialment: a) La planta Ranunculus flaccidus (Serra de Prades, ap. Masclans Pl. 140).
|| 5. Massa de neu en moviment (Andorra); cast. alud.
|| 6. Tel de la llet (Cinctorres); cast. nata.
    Fon.:
ʎák (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí lacu, mat. sign. || || 1, 2, 3.

2. LLAC
Llin. existent a Olot, Madremanya, La Perà, Palamós, Rupià, Mataró, Orís, Terrassa, Moià, Capellades, Valls, Abella de la Conca, Ribesalbes, Llucena, Algaida, etc.

LLAÇ (ant. escrit també llas, laç, las). m.: cast. lazo.
|| 1. Corda que a un cap té un ull per on passa l'altre cap, de manera que en estirar-lo, aquest s'escorre i la baga es fa més petita i serveix per a estrènyer o subjectar. Nós veem que los paradors paren a les aus e a les bèsties ab filats e ab laces, Llull Cont. 122. L'ome qui és ligat e pres per molts lasses e per molts ferres és ferrat, Llull Cont. 242. Qui para cepons, laços o altres ginys per pendre bèsties o aus feres, Cost. Tort. 141. Jatsia los llaços fossen buyts, certes molts hi eren cayguts, e entre'ls altres Curial, al qual lo llaç estrenyia tant que ja no era a ell lo fugir, Curial, i, 24. Pensant que fuig, lo laç al coll s'enllaça, Ausiàs March, cxviii. a) fig. Parany; enginy per a agafar, enganyar, fer caure (en sentit moral, intel·lectual). «Parar llaços»; «Caure en el llaç». Lo laç de concupiscència me té aguaitat, Oliver Exc. 72. No us hi valran grans tresors ni dobles a la Mort, qui té sos llaces parats, Anòn. Dansa. Guardau no us prengua en lo las, Obra vells 33. Si 'l món nos para sos llassos, Guiraud Poes. 55.—b) fig. Lligam; allò que uneix estretament (en sentit moral). M'heu lligat amb flonjos llaços | a vostra esposa la creu, Verdaguer Idilis. Y vós, quant la viuda-teniu entre braços, | pot ser qu'en la pensa li resten tals llaços | que'n altri contemple y ab vós faça pau, Viudes donz. 417. Hi ha un antic llaç d'amistat, Ruyra Parada 85.
|| 2. Cada una de les cordes representatives d'una passada que es teixeixen en l'aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-los en dibuixos de cartrons (Barc.).
|| 3. Nus amb bagues escorredores que es fa amb una cinta, veta, cordó, etc., deixant els caps solts, i serveix per a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra. Una roba... tota brodada d'ulls dels quals exien laços d'or fets en diverses maneres, Curial, i, 24. Ab guarnitions de pelletes y lassos de fil de or, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 327). Corbateta verda de llaç bufonet, Pons Com an. 39. Mireu si em cau bé aquest llaç, Ruyra Pinya, i, 123.
|| 4. pl. Encenalls (Fraga, Massalcoreig); cast. virutas.
    Fon.:
ʎás (or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: llaçàs, llaçarro.—b) Dim.: llacet, llacetxo, llaceu, llaciu, llaçó.—c) Pejor.: llaçot.
    Etim.:
del llatí laquĕu, mat. sign. || 1.