Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLA (ant. escrit també la). adv.
|| 1. Allà; en direcció a allà. Anà tant la com li plach per lo boscatge, Llull Cavall. 5. Per contrari de temps no pogueren anar lla, Pere IV, Cròn. 41. Callant lla hon devia parlar, Eximenis Conf. 15. Com foren lla hont los rius se mesclen, Tomic Hist. 86. Per lla en avall: per allà avall. a) S'usa principalment en combinació i contraposició a ça. No havia guardat ça ni lla que y pogués veer pobretat, Llull Blanq. 69. No deuen anar ça e lla, Scachs 105. Poc ça poc lla: poc més o menys. Ça com lla: així com així, d'una manera i de l'altra. De ça i de lla (escrit també deçà i dellà): d'un costat i de l'altre. Dos lladres, un de sa e l'altre de lla, Evang. Palau. Més en lla (o més enllà): més enfora, cap a l'altra banda. Y més en lla, a tret molt curt, hi havien les ruïnes de la torre, Guinot Capolls 96.
|| 2. ant. Lla on (escrit là un): encara que. Rabes douçes... profitoses són als ditz corçes, là un neguna sabor no y ajustàs hom, Arn. Vil. ii, 164.
    Etim.:
del llatí ĭllāc, ‘en direcció a allà’.