DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLADRAR v. intr.
|| 1. Fer un gos crits curts, forts i explosius; cast. ladrar. Lo ca fo porter, e ladraua, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Lo ca de lur pobre vehí los haurà de nits ladrant despertades, Metge Somni iii. a) usat com a tr.: Escometre a lladrucs. Ella que xisclava quan la lladrava un goç, Víct. Cat., Cayres 95.
|| 2. fig. Parlar o cantar estridentment o amb grosseria; cast. ladrar. a) usat com a tr.: Y rompé a lladrar es romanso de la fiera malvada, Roq. 35.
|| 3. fig. Tossir fort (Empordà). «Quin tip de lladrar, que et fas!» (Llofriu).
|| 4. fig. Amenaçar sense escometre; cast. ladrar.
    Loc.—a) Tenir sa panxa que lladra: tenir fam (Mall.).—b) Lladrar a estels dins un bassiot: esforçar-se inútilment (Mall.).—c) Lladrar d'enfora, com els cans nanells: parlar en to amenaçador quan no hi ha perill que l'adversari repliqui (Mall.).
    Refr.—a) «Ca (o gos) que lladra, no mossega»: vol dir que els qui criden molt i amenacen, no solen escometre.—b) «Com més por té el ca, més lladra».—c) «Quan els gossos lladren, alguna cosa senten» (or., occ.); «Qualque cosa hi ha, com es cans lladren» (Mall., Men.): significa que quan la gent parla molt d'una cosa, sol haver-hi algun fonament de veritat.—d) «Ja pots lladrar, mentres no em mosseguis»: es diu referint-se als qui xerren i criden molt, però no actuen.—e) «A mala hora, el gos no lladra» (val.); «A mala nit, no lladra Na Verdala» (mall.): significa que cal esser previsors i no esperar que els altres ens avisin dels perills.
    Fon.: ʎəðɾá (pir-or., or., bal.); ʎaðɾá (occ.); ʎaðɾáɾ (val.).
    Etim.: del llatí latrare, mat. sign.

2. LLADRAR v. tr.
Robar (Aitona, Espluga de F.).
    Etim.: derivat de lladre.