DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLADRUC m.
Cadascun dels crits del gos quan lladra; cast. ladrido. Los caçadors qui ohiren los ladruchs, Hist. Joan Garí 12. Passa el mal caçador | entre lladrucs i fressa, Maragall Obres, i, 84. Com una fera | que sent lladrucs perseguidors darrera, Alcover Poem. Bíbl. 75. a) fig. Udol, crit semblant al d'un gos. Barreja sos lladrucs negra tempesta, Atlàntida introd.
    Fon.: ʎəðɾúk (or.); ʎaðɾúk (occ.).
    Etim.: derivat de lladrar, amb la terminació -uc presa probablement del quasi sinònim ahuc.