DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLAGOTEJAR v.
|| 1. tr. Adular; lloar interessadament i falsa; cast. halagar, adular. Per lagotejar als grans senyors dels quals sperauen hauer grans dons, Eximenis, II Reg., c. 37. Mostrava de voler-me leguotejar e mettra afermant sobiranament plaure-li, Corbatxo 30. May pert res ab elles qui les llagoteja, Viudes donz. 243.
|| 2. intr. Portar llagots; malparlar; cast. hablar mal. En axí com lo seu amant entre los hòmens va parlant, axí ella entre les fembres de mi laguoteja, Corbatxo 34. (En aquest passatge, llagoteja tradueix l'italià favoleggia).
    Etim.: derivat de llagot.