Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure llagotejar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

LLAGOTEJAR v.
|| 1. tr. Adular; lloar interessadament i falsa; cast. halagar, adular. Per lagotejar als grans senyors dels quals sperauen hauer grans dons, Eximenis, II Reg., c. 37. Mostrava de voler-me leguotejar e mettra afermant sobiranament plaure-li, Corbatxo 30. May pert res ab elles qui les llagoteja, Viudes donz. 243.
|| 2. intr. Portar llagots; malparlar; cast. hablar mal. En axŪ com lo seu amant entre los hÚmens va parlant, axŪ ella entre les fembres de mi laguoteja, Corbatxo 34. (En aquest passatge, llagoteja tradueix l'italiŗ favoleggia).
††††Etim.:
derivat de llagot.