DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLAGRIMEJAR v. intr.
Treure llàgrimes; cast. lagrimear. a) En sentit propi: E quasi lagrimeiant, lo abraçà, Curial, pàg. 128. Mordica l'ull e'l fa lagrimeiar, Albert G., Ques. 81 vo. Per vós mos ulls llagrimegen, Verdaguer Idilis.—b) En sentit figurat: Les branques llagrimejaven, Carner Ofrena 138. Quan els vidres llagrimegen, Ferrà Rosada 10.
    Var. form. ant.: llagremejar (Vós, Sènyer, ploràs e lagremejàs e suspiràs, Llull Cont. 62, 2).
    Fon.: ʎəɣɾiməʒá (or., eiv.); ʎaɣɾimeʒá (occ.); ʎaɣɾimeʤáɾ, ʎaɣɾimeʧáɾ (val.); ʎəɣɾiməʤá (mall., men.).