DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLAMBREJAR v. intr.
Brillar intensament; emetre raigs de llum per reflexió; cast. brillar, relucir. «La vostra cara llambreja; | jo no sé què us hi posau; | feis estar en pecat mortal | es fadrí que vos festeja» (cançó pop. Mall.). Los ferros de llansa, ferits d'es sol, llambretjavan, Aguiló Poes. 237. Per allí dalt tot llambrejava, Colom Nerto 146. Especialment: a) Emetre una llum fosforescent les aigües, produïda pel plàncton.
    Fon.: ʎəmbɾəʒá (eiv.); ʎəmbɾəʤá (mall., men.).
    Etim.: de la mateixa arrel que llambregar, amb diferent sufix.