DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATLLAMPAR v.
|| 1. intr. Llampegar (Empordà, Gir., Costa de Llevant, Tortosa, Cast., Val., Bal.); cast. relampaguear. «Déu dóna ets enteniments | al qui los sap conservar; | ¿saps a tu com te'n prendrà? | Com es tronar i llampar, | que és furia de mal temps» (cançó pop. Mall.). Comensa a tronar e a lampar, Graal 141. Que troni, que llampi, que em mulli, Ruyra Pinya, ii, 11.
|| 2. intr. Brillar, llançar claror (Men.); cast. lucir.
|| 3. tr. Ferir com de llamp; cremar llevant vitalitat; es diu especialment de les plantes que s'assequen per l'excés de calor del sol, de certs vents, etc. (or., occ., val.); cast. agostar, requemar. «El blat s'ha llampat»; «El raïm s'ha llampat» (Penedès); «S'ha llampat la dacsa» (val.).
|| 4. Ferir com de llamp una persona o animal; ferir de malaltia súbita o que paralitza; cast. fulminar, paralizar. Cau sech, llampat per la fitor del sol, Cases A., Poes. vii. Com havia enveyit, sens que'l vici de la cràpula ni'l vi l'aterressin del tot! Sols lo llamparen dexant-lo, al tombar els setanta, com un beneytó, A. Busquets (Catalana, ix, 274).a) refl. Ferir-se; restar paralitzat. Quasi un hom se llampa de bo y satisfet, Ruyra País pler 34.—b) fig. Com els convertits llampats per la crida de Déu, López-Picó Lleures 160.
|| 5. Ullar, veure ràpidament o d'esquitllentes (Plana de Vic, Vallès). «El gos ha llampat el cabàs de la minestra, i ja no se n'ha allunyat».
|| 6. Ferir de resquitllada, fregant lleument (Biniali); cast. rozar.
|| 7. Collir els grans de raïm madurs, deixant els altres en el cep (Vendrell, Camp de Tarr.).
|| 8. Netejar, llevar fregant (Albocàsser, Benassal); cast. limpiar. «Llampa amb la llegona eixe fem que queda».
|| 9. Furtar; apoderar-se, emportar-se furtivament (Benassal); cast. arramblar. «Xe, li ho han llampat tot!».
Refr.—a) «Quan llampa a la mar, aigua a la terra» (Vinaròs).—b) «Llampa a llevant, vent a ponent» (Manresa).
Fon.: ʎəmpá (or., bal.); ʎampá (occ., Maestr.); ʎampáɾ (val.).
Etim.: derivat de llamp.