DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLAMPEC m.
|| 1. Resplendor viva i instantània que es produeix per una descàrrega elèctrica en l'atmosfera o en caure un llamp; cast. relámpago. Lo cel fa llampech, Lacavalleria Gazoph. Com llunyedà llampec en mig del cel, Atlàntida iv. Els llampecs ziczaguejaven, Massó Croq. 52. Llampecs de calor: els que es veuen molt lluny.
|| 2. Llum viva que dura un instant; per ext., cosa fugaç, que dura un instant; cast. destello. Sobre la fesomia satisfeta de la jove hi bellugà... un llampec picardiós, Galmés Flor 75. Anar (passar, fugir, etc.) com un llampec: anar molt veloçment.
    Refr.—a) «Llampec a Begur, pluja segur» (Gir., Empordà). «Llampecs a Llançà (o a Lluçà, o a Vidrà, o a Sant Julià), pluja demà». «Llampecs a Sant Magí, pluja al matí».—b) «Llampecs a marina, porten llenya i farina».
    Fon.: ʎəmpέk (or.); ʎampék (occ., val.); ʎəmpə́k (mall.).
    Etim.: derivat postverbal de llampegar.