DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATLLAMPEGAR v. intr.
|| 1. impers. Fer llampecs; cast. relampaguear. Per natura deuria ventar e tronar e lampegar, Llull Cont. 15, 14. Lo cel tronà, | fort lampegà | movent grans vents, Spill 14086. Pel cel de la nit llampegava tot seguit, Costa Trad. 132.
|| 2. Lluir amb viva claror instantània; cast. relucir, centellear. Oint les paraules de la dona e veent llampegar los seus ulls, Decam. i, 171. Llampegan-li los ulls no en altra manera que reluen los raigs del sol ferint algun mirall, Alegre Transf. 35. Al veure'l... amb aquell llampegar d'anells als dits, Ruyra Pinya, i, 131.
Fon.: ʎəmpəɣá (or., bal.); ʎampeɣá (occ.); ʎampeɣáɾ (val.).
Etim.: del llatí vg. *lampĭcare, mat. sign. || 1.