DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLANGOR f.
Estat de decaïment prolongat; manca persistent de vitalitat; cast. languidez. Un home per paraules demostra ses langors e sos trabays, Llull Cont. 131. Hauràs paciència si't doble tes langors?, Llull Amic e Amat, metàf. 9. No menys per langor de les ànimes que dels corses savi deu esser metge, Ordin. Palat. 134. Sana en mi totes aquestes langors de la mia ànima, Oliver Exc. 70. L'aymant sent la llangor deliciosa, Carner Sonets 89.
    Fon.: ʎəŋgóɾ (Barc., Palma); ʎaŋgóɾ (Val.). Es paraula arcaica, no usada en el llenguatge quotidià, però reintroduïda en el literari.
    Etim.: pres del llatí languōre, mat. sign.