DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLANGUIR v.
|| 1. intr. Patir de llangor; languidecer. Quant veurà son amic languir per sa amor, Llull Amic e Amat, metàf. 5. Yo languesch per amor del spos meu Jesu Crist, Canals Carta, c. 12. Les anèmones | que de besar-li son peu dolç llanguien, Riber Poes. 272. El moviment de tots aquells braços llanguí en adonar-se de Maria, Llor Hist. 199.
|| 2. tr. Fer patir de llangor, donar llangor. Vós, Sènyer, qui languits mon cors per amors, Llull Cont. 203, 25. Amor ha natura de mortificar e de languir lo cors, ibid. 312, 29.
    Fon.: ʎəŋgí (Barc., Palma); ʎaŋgíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí languere, mat. sign. || 1.