Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llanterna
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLANTERNA f.
|| 1. Fanal; llum en què la flama és defensada contra el vent per parets de metall, de vidre, de banya, etc.; cast. linterna. E nós estan ayxí uim lanternes, Jaume I, Cròn. 93. Per II lanternes de ferre, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Una lanterna qui crem tot temps, doc. a. 1388 (Col. Bof. xl, 291). Per dos lanternes grans de banya, doc. a. 1472 (Arx. Gral. R. Val.). Una llanterna de fulla gornida de corn, doc. a. 1550 (Miret Templers 580).Especialment: a) Fanal manual amb una cara de vidre i una ansa fixada generalment a la cara oposada (occ., val.).—b) Fanal gros posat al cap d'un mànec llarg, per a esser portat en les processons (mall., men.). Dues lanternes per lo combregar, doc. a. 1482 (BSAL, xi, 292).—c) Llum i aparells òptics enclosos dins la part superior d'una farola. Que algú no gos tirar ni trametre pedres a la lanterna que és e cremar deu en la torre dita del faró, doc. a. 1385 (BSAL, ix, 14).—d) Llanterna sorda: fanal portàtil que té un dispositiu per a tapar la claror parcialment i a voluntat del qui el porta.—e) Llanterna màgica: aparell amb el qual, per mitjà de lents, es fan aparèixer amplificades damunt una superfície blanca figures pintades i fortament il·luminades per un llum situat dins l'aparell. Van destacar-se unes visions com de llanterna màgica, Ruyra Parada 18.
|| 2. fig. Persona o cosa que excel·leix i brilla molt sobre les altres; cast. faro, sol. Con ell fos clara lenterna | de vera virginitat, Turmeda Diuis. 32. Molt clara lanterna de lum virtuosa, Passi cobles 30.
|| 3. Cilindre armat de braçols amb els quals engranen les dents o pintes d'una roda en les màquines primitives, com premses, telers, molins, etc. (Costa de Llevant, Mall., Men.); cast. linterna, piñón. Per preu d'un molí de sanch ab ses moles de pedra fusta lanterna e ab tots sos arreus, doc. a. 1430 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 4. Gota d'aigua o moc que cau del nas (Mall.). «Tens molt de fred; te cau sa llanterna».
|| 5. Taca de la roba (Men.).
|| 6. Construcció més alta que ampla, guarnida de vidrieres, que es posa com a coronament a la part més alta d'una cúpula o d'un edifici; cast. linterna.
|| 7. Lluerna, insecte que en la primavera és fosforescent (Vimbodí, Tortosa); cast. luciérnaga.
|| 8. pl. Planta ranunculàcia, de l'espècie Nigella damascena (Men., ap. Masclans Pl. 141). (V. niella).
|| 9. La llanterna sota terna: joc de nenes, en el qual fan rodona, una noia es posa agenollada al mig, i canten: «La llaterna sota terna, | la llanterna sota està; | alça't, alça't, filla meva, | que ton pare et vol casar». | «Ai mare, la meva mare, | ¿quin marit me voleu dar?» | «Ai filla, la meva filla, | el que a tu t'agradarà». | «Un pagès de la muntanya | que me'n guarda el bestiar.» | «Et compraré un vestit de seda, | un altre de tafatà | i un altre de campanilles | per anar-te a passejar». | «Grill, manu grill, | trepitgeu-lo trepitgeu-lo; | grill, manu grill, | trepitgeu-lo com un grill. | A saltar, a ballar, | triarà la més bonica; | a saltar, a ballar, | triarà la que voldrà». La d'enmig tria la que vol, aquesta es posa en el lloc d'aquella, i torna a començar la sardana. (Sta. Col. de Q.).
    Loc.
—a) Fer la llanterna: fer el ploricó, somicar sense causa suficient (Benassal).—b) Fer sa llanterna: passejar sense objecte determinat (Men.). L'amo En Xech qui s'axecava dematí..., a les vuyt estava cansat de fer sa llanterna, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 158).—c) Obrir uns ulls com a llanternes: badar molt els ulls d'admiració (Menorca).—d) Dur sa llanterna apagada: esser curt de gambals (Mall.).—e) Fer veure o Donar entenent (o simplement Donar) figues per llanternes: fer veure una cosa en lloc d'una altra, induir a error. Que vos heu figurat donar-mos figues per llanternes?, Roq. 33. La locució antiga i probablement originària era donar o metre veixigues per llanternes: Per tal que negun adversari no'ls puixa metre vexigues per lanternes, Arn. Vil. i, 106. En valencià es diu donar a entendre cistelles per llanternes: Les dones... qui no les conega, que les compre; que a mi no m'han de dar a entendre cistelles per llanternes, Rond. de R. Val. 24.
    Fon.:
ʎəntέɾnə (or.); ʎantέɾnɛ (Ll.); ʎantέɾna (Tortosa, Cast., Val., Al.); ʎəntέ̞ɾnə (mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: llanternassa, llanternarra.—b) Dim.: llanterneta, llanternetxa, llanterneua, llanterniua, llanternona, llanternó.—c) Pejor.: llanternota, llanternot.
    Var. form.:
linterna (Una candela encesa que si la meteu dins una linterna ben tanquada, Sermons SVF, i, 71).
    Etim.:
del llatí lantĕrna, mat. sign. || 1.